   |
|
| Àlbum de Personatges | 6è-B |
Watson i Sherlock Holmes Hi havia una vegada un detectiu i el seu ajudant,eren els millors en els casos d'investigació. És deien detectiu:HOLMES i ajudant Watson. El detectiu sempre deia: "ELEMENTAL MI QUERIDO WATSON". Els casos més importants els feien com bufar i fer ampolles. Al cap d'uns quants anys eren reconeguts per tot el món.El detectiu sempre portava una lupa de molt augment a la butxaca.Els assassinats i els robatoris els feia ell ,fins que un dia van descobrir que ell també robava i matava i el van ficar a la presó.En Watson que no era a la presó va anar com a un visitant per a dir-li que tenia un cas per a ell (Escapar-se de la presó).Però el jutge va sentenciar que havien de pagar una fiança de 7860$ (gairebé 1.100.400 pessetes). |
Watson i Sherlock Holmes Un bon dia el Doctor Watson i Sherlock HOlmes van anar a la piscina, es van banyar, van prendre el sol i es van ficar ben morens. Després van anar a menjar i a la tarda van anar a donar un vol. Quan van arribar de donar un tomb, van anar a un hotel. L'endemà van anar a la muntanya, i després a un llac a pescar. El Doctor Watson tenia 35 anys i Sherlock Holmes tenia 38 anys. L'altre dia van tornar a casa, perquè s'havien acabat les vacances. I l'endemà havien de tornar al treball. Van anar a treballar i li van explicar a tothom les vacances... |
Leonardo da Vinci I (Vinci, Toscana 1452 - Le Clos-Lucé, Amboise 1519) Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià. A Florència entrà al taller d'A.Verrocchio (1469), on aviat excel·lí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L'Anunciació (1474; ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència). Des del 1478 treballà en importants encàrrecs: Retrat de Ginebra dei Benci (1478-79;National Gallery, Washington), Adoració dels reis, inacabat (1481; Galleria degli Uffizi), Sant Jeroni (1482; Pinacoteca Vaticana, Roma), obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum |
Leonardo da Vinci II I manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva: el sfumato o fusió de la llum i l'ombra en tons de color molt difusos. El 1480 anà a Milà, i es posà al servei de Lluís I de Milà. Allí féu projectes per al cimbori de la catedral i estudis per a introduir modificacions en la catedral de Pavia (1490), i decorà amb temes vegetals i entrellaçats els Camerini, la Saletta Nera i la Sala delle Asse (1495-99), al castell dels Sforza. La producció pictòrica més important de l'etapa milanesa és el Retrat de Cecilia Gallerani (col·l Czartoryski del Muzeum Narodowe de Cracòvia), La mare de Déu de les roques (1483-93; Musée du Louvre, París; el 1506 en féu una rèplica, avui a la National Gallery, Londres) i la Santa cena per al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie (1499). |
Leonardo da Vinci III Com a escultor, Lluís I li encarregà una estàtua colossal de bronze del seu pare Francesco Sforza, la qual, tot i que Leonardo hi treballà molt temps, mai no arribà a fondre's. En ésser ocupat Milà pels francesos (1499), inicià un període errabund: anà a Màntua, on féu el retrat d'Isabella d'Este (Musée du Louvre), a Venècia i a Florència, on fins el 1506 treballà en el fresc de la Batalla d'Anghiari per al Palazzo Vecchio, del qual resten dibuixos preparatoris i la cèlebre còpia de P.P.Rubens (Musée du Louvre), féu el cartó per a la Santa Anna (1501; Royal Academy of Art, Londres) i pintà La Gioconda (1503; Musée du Louvre); és també d'aquesta època Leda i el cigne (col·l. Gallotti Spiridon, Roma), obra que hom coneix a través de còpies i que es convertí en el principal model de la composició serpentinata, regla que restà com a mòdul preeminent en la pintura durant el s XVI. regla que restà com a mòdul preeminent en la pintura durant el s. XVI. Novament a Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de Lluís XII de França. A Roma inicià el seu Trattato della pinttura, que no fou publicat fins el 1561. Anà a Le Clos-Lucé, cridat per Francesc I de França, on morí; allí la seva activitat havia estat d'ordre especulatiu i científic. |
Presley, Elvis Aaron (Tupelo, Mississipí 1935 -Memphis 1977) Cantant nord-americà.
|