Tots els pobles que viuen en estret contacte amb la natura han inventat llegendes que suposadament, expliquen l'origen d'alguna peculiaritat dels éssers vius: el color, la forma, un crit, un cant, quan es trata d'animals. L'estructura d'aquestes llegendes sempre és la mateixa: hi hagué un temps en què l'animal no era com és ara; en un moment determinat, es comporta de tal manera que fa possible l'adquisició d'una qualitat que els seus descendents heretaran. En aquesta història, per tal com la llebre ha obrat amb el caçador, obté un pelatge blanc que li permetrà de passar desapercebuda en la neu. En altres casos, l'animal pot tenir un comportament reprovable (des del punt de vista de la moral humana) i aleshores és castigat per aquest motiu (vegeu El coala i l'emú).