Fa molt de temps, en una època llunyana que s'anomenava
el Temps dels Somnis, els animals d'Austràlia no s'assemblaven gens
a tal com són ara. En aquella època, l'emú podia volar
com els altres ocells i el coala no s'estava sempre pels arbres. Però
un dia els ocells van discutir-se amb els altres animals que vivien als
arbres. La baralla va durar tant de temps que els animals dels arbres i
els ocells van acabar per oblidar-se per quin motiu s'havien enfadat. Llavors,
van tornar a ser amics; però l'emú era massa orgullós
i no volia tornar a ser amic dels habitants dels arbres. Així és
que va dir al coala:
- Hem de resoldre d'una vegada aquesta qüestió!
- Però quina qüestió?, va preguntar
el coala. Ja ningú no recorda per què vam barallar-nos. Siguem
amics!
Però l'emú es va estarrufar tot orgullós.
Ell mateix es va nomenar jutge d'aquell assumpte tan important i va declarar:
- Els ocells han guanyat el procés. Són
superiors als animals dels arbres perquè són més intel.ligents
i saben volar:
Vet-ho aquí!
I l'emú cada cops'estaruufava més i cada
cop es tornava més i més gros. Va batre les ales, però
en aquell moment pesava tant, que no va poder volar. Llavors va estirar
el coll, va aixecar el cap tant com va poder... impossible!, no va arribar
ni a les branques més baixes.
Va quedar ben fumut i molt enfadat amb el coala. Tant
va ser així, que el pobre coala no va gosar baixar mai més
dels arbres. Com s'ho faria? Es moriria de set! No, a les fulles hi havia
aigua, una miqueta de res d'aigua, però el coala va decidir de conformar-s'hi.
Al principi tenia set tot sovint, però s'hi va anar acostumant de
mica en mica. Ara, no beu mai i com que encara té por de l'emú,
s'està sempre amagat dalt dels arbres. A l'emú ja li agradaria,
ya, de poder volar com al Temps dels Somnis. Ell prou que corre i bat les
ales, però pesa massa per elevar-se!
FI