Una vegada hi havia dos reis que estaven en guerra entre
ells des de feia molt de temps. Un dia, un dels dos va aconseguir fer presoner
l'altre. El rei vencedor assaboria el seu triomf quan li van comunicar
que la filla del seu presoner volia parlar amb ell. Pensant que venia a
implorar el perdó per al seu pare, va donar ordre perquè
la fessin entrar.
El rei estava ben decidit a no deixar-se entendrir, però
quan la va veure, jove, bonica i tan trista, va sentir com el seu cor s'eixamplava.
La jove el va saludar amb serenitat i li va dir:
- Rei, et penses que ets el més fort perquè
el meu pare és el teu presoner. Et penses que el teu país
podrà dominar el meu i robar-li totes les seves riqueses. Però
el meu poble no es deixarà dominar i tindrem guerra per molt de
temps. Per aturar la desgràcia dels nostres pobles, et proposo de
discutir la pau.
El rei va restar de pedra. S'esperava llàgrimes,
súpliques, però de cap manera un discurs polític!
Mig vexat, mig admirat per l'audàcia de la princesa, va dubtar un
moment i després va contestar:
- Els nostres pobles són enemics des de fa tant
de temps que em sembla impossible d'unir-los per la via de la pau. És
com si volguéssim unir el sol i la pluja, el dia i la nit. Però,
ja que et penses que ets tan hàbil, vine'm a veure una altra vegada
demà. No has de venir ni a peu ni a cavall, no has de dur vestits
ni anar despullada; vindràs sense cap obsequi i amb un obsequi i
llavors, parlarem de pau.
La princesa va saludar al rei i se'n va anar. El rei
va pensar:"Segurament no la veuré mai més", i aquest pensament
el va entristir.
Però l'endemà al matí, la noia es va presentar davant
seu. Anava muntada damunt d'un gossàs -per tant no anava ni a peu
ni a cavall-, anava embolicada amb una xarxa de pescar -així doncs,
no duia vestits però tampoc no anava despullada-, duia un ocell
a la mà i el va oferir al rei com a obsequi, però quan va
obrir la mà l'ocell va volar i el rei es va quedar sense obsequi.
El rei no va tenir més remei que parlar de pau
amb la princesa i, com la va trobar tan bonica com intel.ligent, li va
proposar que es casessin. Els seus dos païssos es van convertir en
un sol regne que, a partir d'aquell moment, va viure en pau.