El forat a l'aigua
Adaptació d'un conte italià.
Una vegada hi havia un jove ben plantat i ric que havia decidit casar-se. Però era molt difícil. Cap noia no li acabava de fer el pes: l'una era massa jove, l'altra massa orgullosa...
Un dia, passant a prop d'una font, va veure una jove que agafava aigua. S'hi va acostar, hi va parlar i, com que li va agradar força, hi va tornar l'endemà. Finalment, li va demanar que es casessin, però ella li va contestar:
- El que es vulgui casar amb mi, haurà de fer un forat a l'aigua.
- Però això és impossible!, va cridar el jove. Mai no trobaràs marit.
- Sí que en trobaré un, va replicar la noia mentre se n'anava. Aquell que estima de debò supera tots els obstacles. El jove va pensar que estava una mica boja i va intentar no pensar-hi més. Al cap d'una temporada, de totes maneres, va tornar a la font, però la noia no hi era. Feia tant de fred que l'aigua no rajava i el toll d'aigua s'havia gelat. El jove va esperar una
bona estona i, de sobte, va tenir una idea.
D'un cop de bastó, va partir el pa de gel, llavors va córrer a buscar la noia per ensenyar-li el forat que havia fet a l'aigua gelada.
Es van casar a la primavera i van ser molt feliços.
FI