Un dia de mercat, en un poblet, l'hostal era ple de gom
a gom. Feia fred i tothom volia acostar-se a llar de foc per escalfar-se.
Entre els clients hi havia un pagès jove, el qual,
a canvi d'unes monedes, havia aconseguit un plat de sopa i un bocí
de pa. Però no podia evitar mirar de reull l'ast que donava voltes
a la llar de foc. Ah!, quines llebres daurades, quines gallines més
rodonetes, quina olor que feia el rostit! Llavors, quan va haver acabat
de sopar, es va aixecar, es ca acostar a la llar de foc i va posar el seu
bocí de pa sota de l'ast. Al cap d'una estona, el pa era amarat
del fum i del vapor que desprenia la carn. El pagès hi va enfonsar
les dents: Mmmm...! quin fum de rostit! Però una manassa el va engrapar
per l'esquena:
- Ah! T'he caçat robant-me, lladre!, cridava l'hostaler,
sacsejant-lo.
- Però, va dir el pagès, aquest pa l'he
pagat!
- El pa, sí va afegir l'hostaler, però,
i el fum és meu i tu me l'has de pagar!
El pagès anava de sorpresa en sorpresa. Va balbotejar:
- El fum vola, de totes maneres es perd.
- No ho vull ni saber, va cridar l'hostaler, el fum és
meu i tu me l'has de pagar!
Els clients feien rotllana al voltant dels dos homes, tot rient. Un d'ells,
un comerciant voluminós, va preguntar a l'hostaler:
- Quant en vols, pel fum ?
- tres sous, va dir l'hostaler.
- Vinga, dóna-li els tres sous, va dir el comerciant
al pagès.
I sense encomanar-se a ningú, li va escorcollar
les butxaques, i tant si vols com si no vols li va agafar les tres monedes;
quan les tenia damunt el palmell de la mà, les va dringar a l'orella
de l'hostaler. Dring!dring Oh! quin sorollet, quan la plata dringa! L'hostaler
va fer uns ulls com unes taronges i va estirar la mà per rebre les
monedes, però el comerciant les va tornar al pagès, tot dient
ben alt:
- Per pagar el fum, amb el soroll n'hi ha prou, oi?
- I tant, i tant, van contestar tots els clients, per
pagar el fum, amb el soroll n'hi ha prou.
L'hostaler va girar cua i es va anar a amagar a la cuina.
El pagès va donar les gràcies al comerciant,
es va menjar el seu pa, es va escalfar una estoneta, després se'n
va anar tranquil.lament.
FI