Els follets sabaters

Adaptació d'un conte dels germans Grimm.

Una vegada hi havia un sabater que, per un seguit de desgràcies, s'havia tornat ben pobre. Només li quedava una mica de pell per fer un parell de sabates. Així és que va tallar la pell, però com que ja era molt tard, se'n va anar a dormir.
L'endemà,a primera hora, es preparava per cosir les sabates, quan va trobar damunt de la taula el calçat acabat. Sorprès, el va examinar per tots cantons: no hi havia ni un sol punt fora de lloc. Era un treball magnífic.
Llavors un client va entrar al taller i va trobar les sabates tan boniques que les va pagar més del que valien. Amb aquests diners, el sabater va comprar pell per fer dos parells més de sabates.
Al vespre, va tallar la pell i a l'endemà, quan es va despertar, va trobar el calçat cosit. També el va vendre sense cap problema i els diners li van permetre de comprar pell a quatre parells de sabates més. Però no les va haver de cosir: les va trobar acabades quan es va despertar. I va passar el mateix els dies següents: les sabates que tallava al vespre estaven enllestides al matí. La pobresa va desaparèixer de casa seva.
Un vespre, pels volt de Nadal, va tallar la pell i va dir a la seva dona:
- Algú ens ajuda durant la nit. Tinc ganes de vetllar per veure de qui es tracta.
- És una bona idea, va dir la seva dona.
Van deixar un llum encès i es van amagar dins de l'armari. Quan va arribar la mitjanit, dos nans tots despullats van entrar al taller, es van instal.lar a la taula de treball i, amb les seves manetes, es van posar a batre la pell i a cosir-la. Van treballar tan de pressa i tan bé, que costava de creure-ho. No es van aturar i tan bé, que costava de creure-ho. No es van aturar fins que totes les sabates van estar acabades. Llavors, van desaparèixer d'un salt.
A l'endemà la dona va dir al seu marit:
- Gràcies als nans, som rics. Els ho hem d'agrair. Deuen tenir fred passejant-se despullant-se despullats així. Saps què farem? Els faré una camisa a cadascú, una túnica, uns pantalons, i els teixiré mitjons; tu els faràs sabates.
L'home hi va estar d'acord i, al vespre, en lloc de trossos de pell, van deixar a l'establiment els vestits i les sabates. Llavors es van amagar per veure què feien als nans. A mitjanit aquests van arribar per posar-se a treballar. ¡Quina sorpresa quan van veure aquells vestits tan bonics en lloc de la pell! Tots contents, es van vestir de seguida i es van posar a cantar:

                  "Ara sí que anem guarnits
                   amb sabates i vestits!"