De Masrampinyo a Empúries, d'Empúries a Grècia
Mestres coordinadors: 
Rosa Comengés i Brisa 
Jordi Galdeano i Carretero 

Reportatge fotogràfic i vídeo: 
Xavier Jané 

    El gran pensador.
 

Premisses
     En el mes de juny de 1998, i amb un grup de quaranta  nens/nenes de 6è de primària, és a dir, d'edats compreses entre onze i dotze anys, de l'escola CEIP Elvira Cuyàs de la localitat de Masrampinyo (Montcada i Reixac. Vallès Occidental) vam tenir l'experiència de viure un dia a les ruïnes d'Empúries (fent servir aquestes com a marc, de decorat de fons).


 
Objectius 
 - Aconseguir viure una jornada de convivència amb companys de primària amb els que normalment no s'ha estat convivint durant quasi dotze hores seguides ( és a dir el grup A i B barrejats). 
 - Acomiadar l'estada en el col.legi ( de quatre a dotze anys) d'una forma enriquidora, tot vivint una experiència nova. 
 - Oferir, tot mostrant noves possibilitats, divertiment i aprenentatge sense necessitat de caure en grans despeses econòmiques. 
 - Ser ells, (els nens i nenes) els protagonistes, els creadors, els activistes de la seva vivència. En aquest cas ser actor i espectador, ser cuiner i menjar-se el cuinat i/o preparat , ser atleta i espectador, ser.... 
 -Viure la història d'una forma diferent: fent-la realitat, deixant de ser persones passives i 
revivint-la, sent nosaltres (els nens) protagonistes d'ella, d'aquesta manera transportar-se  uns segles enrere. 		                      
                Què faig amb la pedra ?
 Euclides 
 		 Introducció 
 Es tracta de traslladar-nos a Grècia a través d'una màquina imaginària del temps. I reviure un dia determinat en el que viurem: 
 - Olimpíada a la ciutat d'Olímpia, amb la seva desfilada, amb himne, estendard i  guarniment (tots  vestits de l'època) per  part de les regions que conformaven la Grècia antiga. 
 - Concurs en una exposició d'estàtues humanes representant a diferents Déus,  atletes ... 
 -  Bacanal (menjar preparat pels integrants de cada grup), oferiment als Déus (Zeus, Afrodita, Baco) d'una ofrena. 
 -  Representació de cada regióde Grècia d'una escenificació. 
 

Desenvolupament
 Després de dues o tres explicacions a mode d'introducció, i de motivació, els alumnes dos mesos abans es van repartir en vuit grups de treball (de cinc a sis  alumnes) a fi de preparar i fer: 
   - el record (treball manual) 
   - les medalles 
   - els himnes 
   - els estendards 
   - la preparació del menjar (bacanal): menú.... 
   - els vestits 
   - la representació (teatre, malabars,                    escenificació...) 
   - la construcció d'un rellotge d'aigua 
   - la construcció d'una torxa 
 		              El grup amb l'estendard preparat.
 Cada grup va escollir un nom, que representava una regió de l'antiga Grècia:
  Àtica, Dòrida, Etolia, Corint, Argòlida, Épir, Laconia, Tessàlia
 En un quadrant cada un va apuntar-se a quines proves volia participar tenint en compte que tothom hauria de participar per igual:
 Carrera de quadrigues, llançament de javelina, carrera de cavalls, carrera de relleus, llançament de disc, lluita de mocadors, carrera de 1500 metres, carrera de 100  metres, lluita de galls, salts de longitud.....
 Així mateix a un representant de cada regió se li  va oferir:
  - Un dossier de com fer menjars freds i ràpids (en el bosc no es pot fer foc)
  - Una representació possible de la mitologia grega
 Per últim cada grup tenia encomanada la funció d'ajudar a confeccionar juntament amb el mestre: medalles, records.....

Arribat el dia
 Arribat el 18 de juny de 1998, i a les 7 del matí ens trobàvem tots a la porta del col.legi
per pujar a l'autocar que ens va portar a Empúries, cada grup portava en el maleter del vehicle tot el seu treball ( disfresses, estendards, neveres portàtils......) A les nou del matí estàvem a la porta d'entrada a les ruïnes d'Empúries, ràpidament vam anar a veure el mar, platja del Portitxol de Sant Martí d'Empúries, i en un tros de bosc esmorzàvem i ens vàrem disfressar de grecs de l'època, de déus.....
 
                        La comitiva 
 A les 10 h 30' ja érem a dintre del recinte, altres col.legis i estrangers ens miràvem, somrèiem i ens fèien fotografies, o bé filmaven la comitiva que es dirigia sense pauses a les ruïnes de la polís grega, anàvem tots molt ben  guarnits: sandàlies, llençols cosits (per la mare o per la iaia) feien el paper de vestits de l'època, fulles d' heura coronàven els nostres caps, els estendards delimitaven les regions en la processó. Arribats a lloc vam  fer la presentació de cada grup amb himne inclòs, (uns cantats pels components i altres gravats amb cassette). Tot presagiava l'inici del jocs olímpics. 
 
 		  
                        Polis grega d'Empúries.
 Tots són estàtues.                          Les estàtues 
  Tot va continuar amb una exposició d'estàtues (un o dos representants per regió) a sobre de pedres i plataformes de l'antic recinte, tothom va obrir els ulls com plats al veure aquelles "estàtues" immòbils, hieràtiques dient moltes coses a pesar de la seva quietud, unes representaven atletes llançant 
objectes (javelines, pes), d'altres el moment de passar el testimoni al seu company, i fins i tot n'hi havia una d'eqüestre; van ser uns minuts històrics. 
                        Parada i visita  
 Vam fer una parada, per visitar com a turistes, les ruïnes, el museu i assistir a la projecció d'un audiovisual sobre la creació d'Empúries, molt interessant, el qual us recomanem si visiteu el recinte. 
 
                              Els jocs 
Tots es va treure les "túniques" i es va transformar en experimentat atleta, tant sols amb un pantaló curt  i una samarreta. Les proves atlètiques que haviem treballat en "la palestra" tenien lloc en una explanada fora del recinte i al costat de la platja, cada prova era encoratjada pels components de la seva regió-grup, "els lluitadors", els llançadors, els corredors, tothom va gaudir de les seves medalles (d'or, plata, i bronze de "cartolina"), cada lliurament de trofeigs s'acompanyava del corresponent himne  (cassette en marxa), i de fons ho presidia tot la torxa, (un grup d'espelmes, com si fossin un grup de poms de flors enceses). 		   
               El llançador de javelina. 
                                                              Primer bany
    Va ser molt agraït per part de tots, aquell bany en aquelles aigües cristal·lines.
 
                            La bacanal 
 A pocs metres dels jocs olímpics unes taules sota un bosc de pins van donar aixopluc del sol  a "la bacanal", cada grup va preparar el menjar a la seva taula, va aparèixer en safates molt ben guarnides: "brochettes" broquetes de fruites, d'embotits, entrepans multicolors, canapès de 
mil formes i sabors. Tot era un esclat d'aromes. S'apressaven a oferir als déus ( Zeus, Afrodita.....), és a dir als professors una degustació de les seves delícies culinàries. 
 Uns turistes sentats en una taula no gaire llunyana observaven esparverats com uns nens preparàven uns menjars tant exquisits, amb ordre, il.lusió i sobretot, serenor, i encara més el formigueig d'una taula a una altra a fi d'intercanviar productes per a uns altres a fi de poder completar els menús: uns glaçons per uns trossos de pernil, unes peres per un tall de pinya americana,........ 
 Va ser una experiència increïble. 		                      La bacanal de colors. 
 
 Espera !!                 Les representacions 
 Els grecs a  les seves grans festes, les acompanyaven amb ballarines, representacions de la mitologia. Nosaltres ho vam fer després de menjar, cada grup va representar: acudits, escenificacions publicitàries...... 
                                                                Segon bany
 Tan bon punt recollit, i deixat el lloc més net de que l'havíem trobat, vam recórrer els cent metres que ens separàvem de l'aigua salada i molt poc a poc (semblàvem monjos budistes entrant en aigües sagrades) ens vàrem banyar per segona vegada.
 Va ser un bany gratificant.
                                                                    Tornada
 L'autocar ja ens esperava, i cansats però contents arribàvem a Masrampinyo a les vuit de les nit. Els pares ja ens esperàven, tots amb un somriure de complicitat ens acomiadàrem. Al dia següent hi havia col.legi.