Delegació permanent de les corts al principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del s XIV ,coneguda també a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó. La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè , disolta la l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial . Durant el regnat de Pere el Cerimoniós , les corts es reunien amb tanta freqüència , a causa de les contínues guerres  que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quant ja era convocada la cort següent . S’arribà , així , a la creació d’una comissió permanent. Hom dóna com a primera la de dotze membres , quatre per braç  (bé que en realitat eren dues comissions , una per braç reial i una altra pels braços eclesiàstic i militar) , nomenada per la cort de Barcelona – Vilafranca  - Cervera  de 1358 – 59, perquè la seva actuació fou regulada en termes semblants a allò que seria norma posteriorment . Però la institució començà a perfilar – ser més en la cort de Montsó  de 1362-63, que creà els imposts que li havien de donar autonomia financera, i esdevingué ja organisme indispensable quan, des de 1364-65,els diputats acudiren al deute públic amb la venda de censals i violaris a fi de recollir diners per a la defensa.