Va néixer a Catalunya (El Vendrell), el seu pare era organista    de l’església del seu poble,  la seva mare va tenir una marcada influencia en la seva vida musical, era filla de catalans però nascuda a  Puerto Rico Quan tenia set anys ja composava , va compondre una masurca , tots els instruments el seduïen, el primer que va tocar va ser el piano, als vuit anys donava concerts de violí tot sol. Anys més tard va canviar el violí pel violoncel pel qual es va sentir seduït.
En 1888 va ingressar en l’Escola Municipal de Música de Barcelona, també va estudiar a les ciutats de Madrid, Brusel-les i París sota la protecció del comte de Morphy, a qui l’havia recomanat Albeniz després d’haver-lo sentit tocar  en un cafè de Gràcia (Barcelona).
El 1897 esdevingué professor de violoncel a l’escola Municipal de Música de Barcelona.
L’èxit de la seva carrera internacional comença a París en 1899, amb un concert amb l’orquestra Lamoureux., el seu nom és reconegut a tot arreu com a solista. Funda a Barcelona l’Orquestra Pau Casals finançada per ell .i l’Associació  Obrera de Concerts.; amb la primera donà un gran impuls a la vida simfònica catalana i amb la segona dugué a terme un intent d’acostar la música al mon obrer. La seva vida experimentà un canvi important arran de la guerra civil i de la Segona Guerra Mundial, ja no tant sols actuava com a músic sinó que es va convertir en un paladí infatigable de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides, exiliat voluntàriament a Prada (Conflent) . Posteriorment residí a Puerto Rico, on fundà el Festival  Casals, a partir de 1957 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Nueva York.
Com a compositor compon a més , música de cambra, polifonies, sardanes...
El 24 d’Octubre de 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides). L’any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.