Branca de la física i de l'enginyeria que estudia l'equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal.lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluits.
El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes. Des de 4.000 anys aC hom féu obres hidràuliques aplicades a l'agricultura
(assuts, canals, pous), aparells per a elevar l'aigua (sínies) i aparells per a l'aprofitament energètic (roda hidràulica).
En els darrers anys, amb els estudis sobre gasos i vapors, les dues tendències, la teòrica i l'experimental, s'han agrupat en una disciplina més àmplia, la mecànica de fluids.
Els principals camps d'estudi de la hidràulica són, d'una banda, les qüestions generals, com la hidrostàtica i els fonaments d'hidrodinàmica matemàtica i, de l'altra, estudis detallats sobre el flux líquidHi ha branques especialitzades, com la hidràulica marítima, que analitza el moviment de grans masses de líquid, amb els seus fenòmens més característics (ones, xipolleig, marees, embat sobre costes i ports, etc ), i la hidràulica subterrània, que estudia el flux per medis porosos, velocitats de filtració i perfils dels aqüífers.