Mecànica

Branca  de  la  fisica  que estudia el canvi  de  lloc, el  desplaçament o  el  moviment locatiu (i, en  general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.  Comprèn dues parts: la cinemàtica i la  dinàmica. La primera estudia només les relacions geomètriques i  cronomètiques   en  els  moviments. La segona, la principal, té per objecte la interacció  mecànica, és  a dir,  el  procés  fisic  pel  qual  dos  mòbils o  més es modifiquen  mútuament   el  moviment (llur  direcció, llur  velocitat), i  això  té  lloc  mitjançant  un  camp ( gravitatori, elèctric, nuclear). Ambdues parts, de  fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del  moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial, sòlid immutable ( per  exemple, la  Terra) constituït per un conjunt d´interaccions. Des  del  punt de  vista didàctic hom acostuma  a  introduir dues  altres parts de  mecànica: la cinètica, que, consideran magnituds tals com  la  massa, l`impuls, l’energia  cinètica i  el moviment  d’inèrcia, fa  d’intermediari entre la  cinemàtica  i  la  dinàmica,  i  l’estàtica,  que  tracta  de  l’equilibri  d’un conjunt  de  cossos  immòbils  sotmesos a diverses  interaccions  que es  compensen, i constitueix,  doncs,  un  cas  particular de  la  dinàmica.