Nom  donat  a  un  nombre  d’elements aproximadament  uns  70, situats  a  les  primeres  columnes   de  la  classificació   periòdica   o en  els  períodes   de  transició   amb alts  punts  de  fusió   i  d’ebullició, llevat  de  l’argent   viu , que és líquid. Tots aquests elements  tenen en  comú  unes  característiques   determinades, que  hom  anomena   característiques  metàl·liques  les  quals, representa  un conjunt   de  propietats, com la mal·leabilitat, la brillantor, la conductivitat  elèctrica  i calòrica ,etc, que es manifesten amb major o menor grau tant  en les substàncies pures  (metall  purs )  com en les unions de diverses  substàncies, és  a  dir  els  aliatges.  La  densitat   dels  metalls  és  molt  variable,  entre  0,534  per  al liti  i  22,48  per a  l’osmi, i  el  punt   de  fusió  oscil·la  entre-38,9º C per al  mercuri i 3 410º C per al tungstè. Segons el  model atòmic orbital, els metalls són formats per àtoms que tenen diversos orbitals externs d’un mateix nivell  d’energia disponibles, però només un petit nombre d’electrons per a ocupar-los. En un metall, els seus electrons, com també els àtoms, es desplacen a altes velocitats