.

Massís muntanyós que s’integra a la Serralada Pre-litoral catalana, de singular relleu sedimentari i molt erosionat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell.
La roca tan característica “el pinyolenc” és format per les pudingues anomenades de Palassou i montserratines.
La cara nord del massís és formada per una gran paret d’uns 300 m. d’altura, solcada per dretes canals, on hi ha les màximes altituds amb Sant Jeroni (1.224 m.) i Els Ecos (1.212 m).
La cara sud és més suau, els torrents són més llargs i la muntanya va perdent alçada a grans graonades.
Des del punt de vista biogeogràfic (clima-flora-fauna) és una muntanya mediterrània, naturalment alzinar.
És, potser, la muntanya més representativa de Catalunya pel seu original relleu i per ser d’antic santuari i monestir amb la Mare de Déu de Montserrat, patrona dels catalans.