Art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps. L'art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts,
una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura. Els sons que integren la música tradicional són generats
pels instruments musicals. Aquests sons d'altura definida es distingeixen en més o menys greus, més o menys forts i per llur durada i intensitat,
així com per tot allò que es relaciona amb la dinàmica i els matisos d'expressió. Els sorolls, que no tenen altura definida, han estat recentment
incorporats a l'art musical. La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells per la durada de les notes que formen la línia melòdica.
La melodia és la successió horitzontal dels sons, en oposició a l'harmonia, que és la disposició vertical d'aquests. Tant la melodia com l'harmonia
tenen un element comú: l'interval o distància entre dos sons. La relació o combinació simultània de dues o més melodies és codificada per les lleis
del contrapunt. Al caràcter horitzontal d'aquest s'oposa el caràcter vertical de l'harmonia. La síntesi del contrapunt i de la ciència harmònica,
juntament amb uns esquemes formals senzills i la noció de tema i variació, integren la tècnica de la composició, a la qual cal sumar el coneixement
de l'art de la instrumentació i el de l'orquestració (si l'obra ha d'ésser interpretada per diversos instruments).