Representació pública d'una obra teatral. A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses: companyies itinerants actuaven a les places de
la ciutat, i constaven d'un actor i d'un cor. Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer. L'escenografia, limitada
per la decoració del mur (schnh) que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps: Èsquil concebé l'ekkulema, petit escenari sobre rodes;
el Qeologeion era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l'Olimp. Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda
de corrioles, que permetia als déus d'aparèixer i desaparèixer. Les representacions més importants tenien lloc durant les festes dionisíaques i tenien
caràcter competitiu. L'estat encarregava a un ciutadà ric, el corega, que es fes càrrec dels muntatges, pagant les màscares i la decoració. Els actors
foren sempre masculins i calia que sabessin cant, música i declamació, car el públic d'Atenes era tingut per molt exigent. Una obra acostumava a ésser
representada una sola vegada en un mateix teatre. Entre el 480 i el 380 aC foren estrenades a Atenes prop de 2 000  obres. El teatre romà fou en bona
mesura un hereu del teatre grec. Els muntatges tendiren aviat a l'espectacularitat, amb carros de combat i animals exòtics (girafes, elefants), a fi de
meravellar un auditori poc interessat pel text.