La seva popularitat només el  fa comparable a Verdaguer o Maragall. El seu ideal catalanista el va portar a impulsar la Jove Catalunya, el Centre Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista. El 1895 va ser escollit president de l’Ateneu Barcelonès i va fer el primer discurs en català d’aquesta entitat. L’obra poètica, dins el romanticisme històric, va ser molt guardonada als Jocs Florals. La gran producció teatral, la més representativa de a Renaixença, comprèn quatre períodes: tragèdia històrica en vers (‘Mar i cel’ , 1888); drames moderns en prosa, l’etapa més rica, (‘Maria Rosa’  1894, ‘Terra Baixa’ 1896); drames simbolistes o idealistes (‘La reina vella’); i un intent de retorn a la primera etapa )’Indibil i Mandoni’ , 1917).