“El Dr. Buxó"
Molts montcadencs sabem on és el carrer Dr Buxó però   molt pocs coneixien la persona que hi ha donat nom i molt més no saben ni qui era. Joan Buxó i Font era metge. Va ser metge de Montcada des de 1902 fins el 1914 i era fill de metge, ja que el seu pare, el Dr. Josep Buxó i Navinès, al casar-se amb una noia de Montcada es va establir de metge al poble (1877). El Dr. Joan Buxó va ser un gran metge i va deixar un excel.lent record a Montcada.Metge vocacional i competent, home bó, comprensiu, senzill... La seva professió era un servei i com a servei l’exercia. El malalt sempre el trobava a la seva disposició. No tenia festes ni horaris, el seu temps era pels altres, pel malalt. No posava preu a la seva feina, tenia “aconductats” i aquell que no podia pagar... el tractava com els altres. Era un home molt culte i un bon cristià que en donava testimoni amb la seva manera de viure. Tot  això que podem dir de la seva personalitat és recollit de testimonis del seu temps, que varen conviure amb ell i que ens ho han transmès. El Dr. Buxó va deixar Montcada l’any 1914 per entrar al noviciat dels Misioners del Cor de Maria a Cervera. Un cop els seus pares van morir, ell es va sentir lliure per orientar la seva vida per altres camins. Segurament el camí pel qual els seus passos ja s’hi encaminaven des de sempre. El Dr. Buxó  va passar del noviciat  de Cervera a metge de la comunitat. va ser professor de matemàtiques, història natural i fisiologia al mateix noviciat. Va estudiar Magisteri a Barcelona quan ja tenia 50 anys, els seus superiors ñi varen proposar. Era la tercera carrera en la que va reeixir: medicina, teologia, pedagogia. L’any 1932 va tornar a Cervera. va continuar treballant de metge a l’hospital, donant classes al noviciat i conferències arreu. El 18 de juliol de 1936, un piquet de milicians va segar la seva vida. El Dr. Buxó va morir assassinat per ser un religiós, per ser cristià.
Montcada el recorda, Els nostres avantpassats coetanis d’ell, li varen dedicar un carrer, reconeguent-li els seus serveis al poble i a la seva gent. Nosaltres vivim en el  seu record i el transmetre a aquells  que seguiran agraint  gestes i testimonis de Montcadencs que no l’han conegut però que han deixat petja.” De les moltes anècdotes que parlen del Dr Buxó; una en concret ens diu que quan visitava a malalts que patien problemes de caire econòmic, els hi  deixava sota el coixí del llit unes monedes per tal de pal.liar en part la seves carències materials.