Amb Albéniz, és el creador de l’escola catalana de piano. Deixeble de Pedrell, va ampliar la seva formació amb Bériot a París. El 1899 fundà  la  Societat  de  Concerts Clàssics i el 1901 l’Acadèmia Granados. Va triomfar com a concertists a Europa i Amèrica i va col.laborar amb artistes com Pau Casals, Thibaud i Saint-Saëns. Representant tardà del romanticisme, amb influències de Chopin, Schumann, Liszt o Grieg, va coincidir amb el modernisme, però  no va ser nacionalista. La seva pura i refinada harmonia no recorre al document popular. A més d’obres pera piano (‘Goyescas’, ‘Seis escenas románticas’, ‘Poema Dante’, ‘Danzas españolas’) va escriure per al cant  (‘Tonadillas’), música de cambra i òpera (versió escènica de ‘Goyescas’, ‘Maria del Carmen’).