Fill de pagesos, va entrar al seminari als deus anys i va ser ordenat  sacerdot el 1870.Els Jocs Florals de 1865 el van convertir en una figura popular. Els anys 1875-76,capellà a la Compnañia Transatlàntica, va compondre peces de molt sentiment i nostàlgia. De retorn va entrar de capellà al Palau del Marqués de Comillas, una etapa de vida còmoda en la qual  escriu les obres més populars: ‘L’Atlàntida’, ‘Llegenda de Montserrat’, ‘Oda a barcelona’, ‘Canigó?, ‘Pàtria’. De tornada d’un viatge a Terra Santa, la seva vida espiritual fa un tomb que marcarà la seva obra fins a la mort, en què va ser objecte d’un extraordinari homenatge popular. Poeta del poble, va donar a la llengua un riquissim lèxic i un llenguatge ple de força, gràcia, sabor i dolcesa.