Dirigent   de  Solidaritat Catalana, va fundar amb Layret i Domingo el Partit Republicà Català (1917), del qual en va ser diputat i regidor de Barcelona. Durant el pistolerisme va defensar els liders cenatistes i va participar a la creació de la Unió de Rabassaires (1921). Va escriure a “La Publicitat” i  “La Lucha” i va fundar “La Terra”. Decisiu en la fundació d’Esquerra Republicana (1931), va ser diputat a Corts, president del Parlament de Catalunya (1933) i de la Generalitat (1934) en morir Macià. Va ser empresonat pels fets del Sis d’Octubre. El van alliberar el 1936, arran del triomf electoral de les esquerres. Exiliat a França (1939), va ser detingut per la Gestapo, lliurat als franquistes i afusellat a Montjuïc.