Inventor i polític. Estudià a Cervera i a Barcelona, on
es llicencià en dret (1845), carrera que no exercí. Amic
d'Abdó Terrades, es féu republicà i fou redactor d'"El
Republicano". Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842
i del 1843. Aprengué l'ofici de caixista i, influït per les
idees d'Étienne Cabet (amb el qual entrà en contacte epistolar),
muntà una impremta amb un amic i edità les revistes "La Madre
de Familia" (1846) i "La Fraternidad" (1847-48), on divulgà els
ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en
Icarie, de Cabet, feta per ell i un amic, F.J.Orellana. Amb la revista,
féu costat a l'expedició icariana de Joan Rovira i els seus
seguidors (1848). Davant la revolució general a Europa del 1848,
el govern d'Isabel II suprimí "La Fraternidad" i Monturiol hagué
d'exiliar-se a Perpinyà. Acollit a una amnistia, tornà a
Barcelona (1849),
on publicà la revista "El Padre de Familia" (1849-50),
que hagué de suspendre, aclaparat per les multes i sancions. Aquests
anys inicià la seva dedicació a invencions mecàniques,
que explotà d'una manera casolana, mentre imprimia material escolar
per tal de sobreviure. Les seves activitats polítiques continuaren
i hagué de fugir a Cadaqués (1855-57), on conreà la
pintura ¾orientat epistolarment pel seu amic Ramon Martí
i Alsina, que el retratà més d'un cop¾ i on madurà
un projecte de construcció d'una nau submarina. Per a dur-lo a terme
fundà una societat amb amics empordanesos i publicà el 1858
l'opuscle El Ictíneo o barco-pez. L'any següent portà
a la pràctica el seu projecte i l'assajà al port de Barcelona.
Amb l'èxit parcial assolit en les proves, el govern d'Isabel II,
forçat per l'entusiasme popular, hagué de prometre ajut,
però, de fet, no el proporcionà i posàtota mena
de traves administratives, malgrat els informes favorables de persones
de prestigi, com Josep de Letamendi, aleshores president de l''Ateneu Català.
Monturiol i els seus amics fundaren la societat La Navegación Submarina
per explotar l'invent, i l'empresa trobà comprensió i ajut
per part del general Dulce, però finalment féu fallida i
el segon Ictíneo fou venut com a ferro vell (1868). El 1869 escriví
un Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua (1891). Inventà
també altres màquines i un procediment per a agilitzar la
fabricació de paper engomat, que emprà quan fou director
de la Fábrica Nacional del Sello, de Madrid, càrrec que obtingué
en proclamar-se la República (1873) i que perdé en caure
aquesta (1874). Planejà d'altres invents, com un tramvia funicular
i un velògraf. El 1882 publicà encara un periòdic:
"El Anunciador Financiero". Alhora planejà els treballs per a dur
a Barcelona les aigües del Ter. El 1883 projectà un sistema
de conservació de carns que hagué d'abandonar per malaltia.
Figura molt popular als Països Catalans, ha estat objecte de polèmiques
sobre el seu invent i el similar d'Isaac Peral.