D'una de les branques sicilianes fou membre el brigadier Pere de Montcada i Branciforte, natural de Palerm, que fou cavaller de Sant Joan i creat marquès de Villafont per Carles IV d'Espanya, es casà amb la marquesa de Jaral de Berrio i deixaren descendents a Mèxic que heretaren ambdós títols, el comtat de San Mateo de Valparaíso i el marquesat de San Román. A Catània també s'establiren uns altres Montcada que el 1696 obtingueren la baronia de Santa Maria della Stella. Uns altres Montcada sicilians foren creats el 1702 barons de Gialfamuto. A Toledo i Motril s'establiren també els Montcada-Belluga o Belluga-Montcada, descendents d'un Guillem de Montcada casat amb Guiomar Belluga. Hom suposa que Guillem I de Montcada, primer senyor de Fraga, que el 1251 rebé la senyoria de Nules, és el pare del Galceran de Montcada (mort en 1275/76), senyor d'Eslida, que tingué per fill Guillem Ramon de Montcada (mort en 1295/1301), el qual deixà la
baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris (mort en 1322/26); aquest comprà Cirat (1322) a Gonçal Ximenes d'Arenós i, casat amb Elisenda de Sarrià, fou pare de Blanca de Montcada i de Sarrià, muller de Gilabert de Centelles i de Bellpuig (a qui el 1314 el sogre vengué Nules), i de Sibil·la de Montcada i d'Arborea (morta després del 1258), muller (vers el 1338) de Joan d'Arborea, senyor de Bosa.