Històleg aragonès. Fill d'un metge rural, de temperament
inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina
a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a
Cuba (1874), en plena revolta contra la metròpoli. En examinar-se
de doctorat a Madrid (1877), tingué per primera vegada contacte
amb la histologia, i el professor d'aquesta assignatura, Maestre de San
Juan, l'orientà vers aquest objectiu científic. Després
d'haver-se casat, obtingué la càtedra d'anatomia de València
(1883), i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d'histologia
de Barcelona on començà una tasca fonamental d'investigació,
aplicant el mètode de Golgi a l'exploració microscòpica
del sistema nerviós. Assistí al Congrés Anatòmic
de Berlín de l'any 1889 i conegué els savis més destacats
de la seva especialitat. El 1892 guanyà les oposicions a la càtedra
d'histologia de Madrid. Després de llargues investigacions, començà
a defensar la teoria de la transmissió de l'impuls nerviós
per contigüitat entre cèl·lules independents (teoria
de la neurona), formulada finalment a la gran obra Textura del sistema
nervioso del hombre y los vertebrados, publicada en fascicles del 1899
al 1904 i molt ampliada en una versió francesa posterior (1911).Creador
de la important escola histològica de Madrid, honorat per innombrables
institucions científiques estrangeres, assolí la glòria
mundial gràcies a la concessió del premi Nobel de medicina,
l'any 1906, compartit amb C.Golgi. A més d'excel·lents manuals
didàctics de la seva especialitat, escriví llibres d'assaig
i de pura creació literària ¾Los tónicos de
la voluntad, Charlas de café, Cuentos de vacaciones, etc i àgils
articles de periòdic que signava amb el pseudònim de Doctor
Bacteria.