Llicenciat en dret i en història. Va renovar els gèneres
literaris sota la influència de Valle Inclán, Gabriel Miró
i Joaquim Ruyra. Entre les seves novel·les o poemes en prosa destaquen
‘El doctor Rip’ (1931), ‘Aspectes’ (1934), ‘Ariadna al laberint grotesc’
(1935), ‘Miratge a Citerea’ (1935) i ‘Letizia’ (1937). En la seva poesia
medita sobre la mort a ‘Cementiri de Sinera’ (1946), ‘Les hores’ (1952),
‘Mrs. Death’ (1952), ‘El caminant i el mur’ (1954) i ‘Final del laberint’
(1955), però també satiritza en ‘Les cançons d’Ariadna’
(1949). Té una obra de caràcter civil: ‘La pell de brau’
(1960) que gira entorn del drama de Catalunya. ‘Primera història
d’Esther’ (1948) i ‘Antígona’ (1955) són obres teatrals.
Va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972).