Josep  Torras i Bages

Ordenat sacerdot el 1871, va estudiar teologia i va viatjar a França i Itàlia durant la I República amb el seu amic Jaume Collell.
Després d’un intens treball pastoral a Barcelona, va ser bisbe de Vic el 1899. Deixeble del neotomisme, inquiet i socialment
conservador, de ploma fàcil i exuberant i retòrica clàssica, va influir notòriament en la vida espiritual catalana del moment.
Va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa i l’any 1892 va publicar ‘La tradició catalana’, assaig d’història de la
filosofia catalana des de la seva concepció del catalanisme. El seu  particularisme de caire pairel i agrari, en nom de les tesis
conciliadores de Lleó XIII, s’enfrontava tant al model progressista d’Almirall, com també a l’integrisme.