Capital d'Algèria i de la Wilaya d'Alger, a les vores d'una badia semicircular, a la  Mediterrània. S'estén sobre la plana litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió. El vell Alger turc s'aixeca sobre una acròpoli dominada per la Casbah o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port. Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé totes de construcció anterior a l'any 1870 i la densitat de població assoleix d'aquest nucli central, seguint el litoral.
Al sud de la Casbah es troba el centre  comercial i administratiu, que s'engrandí molt entre les dues guerres mundials, fins a absorbir el municipi de Mustafà i unir-se al de Hussein-Dey, municipi de fàbriques i magatzems, que inclou el centre industrial i comercial d'El-Harrach. Als vessants dels turons es troben els barris de bidonvilles o barraques, testimonis de la immigració motivada pel desenvolupament industrial. Al nord de la Casbah hi ha el barri de Bab-el-Oued, en part industrial i en part residencial. Centre d'una important comarca vitícola, la ciutat té gran part de la seva activitat econòmica lligada a la viticultura. Principal centre industrial d'Algèria, té una indústria molt diversificada: alimentària, metal·lúrgica, mecànica (muntatge d'automòbils Renault), química (superfosfats i altres adobs, antibiòtics), refineria de petroli, dues centrals tèrmiques, una central
que distribueix el gas dels jaciments saharians de Hassi-R'mel i una fàbrica de ciments. El port d'Alger, el primer del país, exporta vins, fruites i verdures primerenques, cereals, químics. És també escala carbonera. Capital política i administrativa, és centre d'ensenyament superior: universitat d'Alger. És nus de comunicacions vers Tunis, Orà, Constantina i altres ciutats. Aeroport internacional.