Municipi del Vallès Occidental, a banda i banda del Ripoll, dins l'àrea d'influència de la ciutat de Sabadell. A les vores del Ripoll hi ha una zona de regadiu, explotada per arrendataris que la conreen com a ocupació complementària. Les indústries principals, que es troben en gran part a la vora esquerra del riu, es dediquen a la metal·listeria, maquinària, accessoris per a automòbils, electricitat, rellotgeries, filatures, gèneres de punt, productes químics, mobles, plàstics, cartó i ceràmica. Lapoblació, que el 1900 era de 780 h, augmentà progressivament, fins a assolir 3 328 h el 1950; el 1957, amb l'agregació a Sabadell de 250,5 ha que componen el barri de la Creu (o la Creu de Barberà), perdé una bona part de la població, però la ràpida  industrialització de la resta del municipi féu que el 1965 aconseguís 4 315 h i el 1991, 31 147 h (inclosos els 9 137 de Badia). La ciutat (22 640 h agl [1996], barberencs; 146 m alt) comprèn el nucli sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a Sabadell i el de la Sagrera, a la dreta del Ripoll. En aquest darrer hi ha l'església parroquial de  Santa Maria, construcció romànica del s XII, consagrada pel bisbe Oleguer de Barcelona, composta d'una nau amb transsepte flanquejat per tres absis; damunt un dels braços del creuer fou bastit un campanar de planta rectangular. Conserva una decoració mural, del final del s XII o del començament del XIII (descoberta el 1919),  que representa, a l'absis central, el pantocràtor i escenes del Nou Testament, i sobre l'arc triomfal, escenes de l'Antic Testament atribuïdes al mestre de Barberà. Fins el 1936 es conservava a la volta del transsepte el pantocràtor amb els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. Les pintures dels absis laterals (sant Pere i sant Pau i l'exaltació i invenció de la Creu) són d'una altra mà. Dins el terme, a l'esquerra del Ripoll, hi ha, convertit en casa de pagès, l'antic castell de Barberà, esmentat ja el 1005, centre d'una senyoria (després marquesat de Santa Maria de Barberà), i al costat seu, la capella de Santa Coloma (coneguda també amb el nom de Sant Jaume del Castell). El 1994 part del terme i del de Cerdanyola constituïren el municipi de Ciutat Badia.