Cerdanyola
del Vallès
Extensió: 31 km2
Població: 50 503 h [1996]
Municipi del Vallès Occidental, estès des dels vessants septentrionals
de la serra de Collserola, al sud, fins a la depressió del Vallès,
que forma el sector més pla del
terme, al nord. La zona forestal ocupa 1 912 ha de boscs (pins i alzines)
i 90 de matolls. Hi predominen els conreus de secà sobre el regadiu;
els principals són la
vinya, els cereals i el farratge. A partir del començament del s
XX hi adquirí importància la funció de centre d'estiueig
i de zona residencial de Sabadell i de
Barcelona, al voltant del poble i dels nous nuclis que s'han anat formant:
les urbanitzacions de Bellaterra, d'alta qualitat, iniciada el 1929 (emplaçament
de la
Universitat Autònoma de Barcelona), i de Montflorit, i les caseries
de Can Fatjó dels Aurons i de Can Cerdà. Des del 1950, i
sobretot des del 1960, s'hi ha desenvolupat
ràpidament la indústria, que ha esdevingut la base econòmica
del municipi i que n'ha motivat l'espectacular augment demogràfic.
Els polígons industrials de la Clota
(1957), Can Costa (1961), la Bòbila i Uralita (1963) i Can Mitjans
(1967) han arraconat considerablement l'agricultura. Les principals indústries
són les de materials
per a la construcció, la química, la metal·lúrgica
de transformació, la tèxtil de llana, la metal·lúrgica
i una fàbrica de paper, que ocupaven uns 6 500 treballadors el 1970,
s'agrupen en dues àrees industrials, una de situada en una zona
que limita amb la carretera de Barcelona a Sabadell, afectada pel pla parcial
de la Clota, i l'altra, a la
sortida del nucli urbà, a la dreta de la carretera de Cerdanyola
a Sant Cugat del Vallès. Travessen el terme les autopistes de Barcelona
a Terrassa i de Montmeló al
Papiol. La població passà de 928 h el 1900 a 3 026 h el 1930,
però fou a partir del 1960 (6 455 h) que es produí la gran
creixença (19 945 h el 1970, 30 358 h el 1975 i
51 173 h el 1981). Aquest augment, ultra per la industrialització,
és motivat per la funció de ciutat dormitori de zones industrials
properes, i ha provocat la construcció
de grans blocs d'habitatges: nuclis de les Fontetes, al sud-est del poble,
Canaletes (al límit amb Barcelona), Serraperera creat el 1967, al
nord-oest del poble, i la Ciutat
Badia (entre aquest terme i el de Barberà del Vallès). El
poble (47 615 h agl [1991]; 82 m alt) és al peu dels contraforts
de Collserola, al llarg de la carretera a Sant Cugat.
Es formà a la fi del s XVIII al voltant de l'església parroquial
de Sant Martí. L'increment demogràfic i la construcció
de nous barris perifèrics (Fontetes i Banús)
ha fet que formi gairebé un continuum urbà amb el poble veí
de Ripollet. Té estació de ferrocarril de Barcelona a Manresa.
La primitiva parròquia rural de Cerdanyola
(Sant Martí), esmentada ja al s XI, era prop de l'indret on fou
bastit (s XII) el monestir, més tard palau, de Valldaura, a la serra
de Collserola; un nou edifici fou
consagrat el 1144, del qual depenia l'església de Sant Marçal,
que donà nom al castell de Sant Marçal (o castell de Cerdanyola),
al sector més pla del terme.
Posteriorment, Cerdanyola pertangué al terme d'aquest castell. Prop
de l'actual emplaçament del poble hom construí, al s XVI,
una nova església rural (l'església
Vella), actualment abandonada. Dins el terme hi ha, a més, l'antic
poble de Sant Iscle de les Feixes, el santuari de Santa Maria de les Feixesi
l'antic sanatori de la Flor de
Maig; prop de Montflorit hi ha restes d'un poblat ibèric al turó
de Ca N'Oliver.