Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre. El Segre i la Noguera
Ribagorçana, en obrir-se pas entre el muntanyam dels Pre-pirineus, són els principals factors de la composició morfològica del territori,
sobretot el Segre, que davalla pel terme encaixat, bé que suaument, per plataformes situades entre 80-90 i 56-60 m, les quals segueixen
la ribera aigua avall. L'estructura geològica pot esquematitzar-se en un perfil constituït per dos alterosos traçats horitzontals, el primer
corresponent a les plataformes de la Llitera, tot formant la divisòria d'aigües entre el Cinca i el Segre (el municipi comprèn també, més
enllà de la Cerdera i de serra Grossa, límits nord-occidentals del pla de Lleida, els antics termes o pobles de Sucs, amb Suquets, i de Raïmat),
i el segon essent format per les clapes que donen lloc al pla d'Urgell. L'activitat fluvial, a partir del període oligocènic, degué créixer en funció
de les glaciacions quaternàries i anà desgastant el sòl, enduent-se els materials arrencats, els quals, dipositats a la plana, donaren peu al típic
relleu actual. Això no obstant, el terreny que serveix de base a l'horta de Lleida , per la seva natura geològica (era terciària), és abundós en
gresos, conglomerats i argiles lignítiques, bé que la composició varia una mica entre ambdues ribes del Segre, car la part esquerra és constituïda
per una capa gruixuda de terra vegetal, travessada per filons d'esquists argilosos i dipositada sobre el terreny d'al·luvió, mentre que a la riba dreta
abunden més les argiles amb bancs de pedra tova i gres, i, per tant, amb menys quantitat d'humus que a la banda contrària. Per tal raó, les hortes
de més enllà del Cappont, Fontanet, la Copa d'Or, la Femosa, el pla de Vilanoveta (on hi havia hagut l'antic lloc de Vilanova de l'Horta o de
Fontanet, o Vilanoveta, actualment la Bordeta) i Palauet (on hi havia hagut el lloc de Palau de l'Horta o Palauet), amb llurs noms ben expressius,
ja des de temps immemorial foren famoses per la fertilitat i la qualitat dels conreus. De les 21 171 ha del terme municipal de Lleida, 16 258 són
conreades: 15 030 pertanyen a terres de regadiu i la resta (1 228) a terres de secà. Aquesta extensió assegura i permet la intensitat i el
perfeccionament dels conreus i també l'extraordinària parcel·lació de l'horta. La font principal que proveeix d'aigua les hortes de Lleida és la
Noguera Ribagorçana, a través del canal de Pinyana (o canal de Lleida), a 40 km de la ciutat.