Municipi del Vallès Oriental, estès a la dreta del Besòs, des de la seva confluència amb la riera de Tenes fins poc abans de la de la riera de Caldes.
Actualment, davant la industrialització i la urbanització a gran escala del sòl, l'agricultura és en franca regressió: 257 ha de regadiu i 477 ha de secà
(155 de vinya, 30 d'arbres fruiters); 60 ha de bosc i 8 ha de plantacions d'arbres de ribera. El cens industrial (1981) donava 1397 treballadors a la
indústria metal·lúrgica, 824 a indústries químiques, 711 a tèxtils, 721 a productes alimentaris, 404 a indústries del cuir, 164 a paper i arts gràfiques,
169 a transformacions del cautxú, i 1 264 al ram de la construcció. La població activa dedicada a la indústria era de 5 082 treballadors i la dedicada
als serveis de 1531. Les indústries antigues són radicades al centre urbà, però les més modernes ho són als afores (polígons industrials de
Can Magaroles i Can Magre). L'evolució demogràfica de Mollet seguí un ritme de creixement constant i apreciable fins els anys seixanta que
l'increment esdevingué un dels més espectaculars de la comarca. Darrerament hi ha una tendència al retorn al lloc d'origen de la població immigrada,
a causa de la crisi econòmica. La vila (34 969 h agl i 525 h diss [1981], molletans; 65 m alt), situada a la dreta del Besòs, creix seguint les principals
vies de comunicació que la travessen: la carretera de Barcelona a Puigcerdà i les comarcals amb Sabadell i amb Badalona, i també s'ha expandit vers
l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou (barri de l'estació de França). Encerclen el nucli urbà dues autopistes (l'autopista de Barcelona a la
Jonquera i la del Tercer Cinturó). Té també estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. L'església parroquial és dedicada a sant Vicenç.
Hi ha un casal de cultura, de donació particular, actualment a càrrec de l'ajuntament, amb una biblioteca i una escola de formació professional.
El 1972 s'aprovà un pla parcial per a la construcció del polígon esportiu El Calderí (nom popular de l'antic ferrocarril de via estreta de Mollet a
Caldes).Mollet fou poble reialenc. La industrialització s'inicià al s XIX, i al començament del XX hi havia ja fàbriques d'adobs químics, adoberies,
fàbriques tèxtils, alimentàries, etc. El 1911 hom instal·là l'adoberia Franco-Espanyola, però fou a la Primera Guerra Mundial (1914-18) que es
crearen les condicions per a la formació d'una indústria moderna. La proximitat amb Barcelona i l'excel·lent nus de comunicacions que constitueix
expliquen el seu creixement i la seva funció de centre d'influència dels municipis veïns (la Llagosta, Martorelles de Baix, Parets del Vallès i Sant Fost
de Campsentelles).