Vall de Núria 

Vall del Pirineu axial, al municipi de Queralbs (Ripollès), centrada pel santuari de Núria. És formada per l'ampli aiguavés del riu de Núria, afaiçonat en una massa dellicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític. Formen la capçalera el torrent de les Molleres (que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt), el de Noufonts (al pic de Noufonts, 2 864 m), el de la coma d'Eina (al pic d'Eina, 2 794 m), el de Finestrelles (al coll de Finestrelles, 2 590 m) i el del Puigmal (al Puigmal, 2 913 m). El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s'encaixa aviat a les gorges de Núria, de més de 3 km de llargària i amb un desnivell d'uns 700 m a la riba esquerra amb les roques de Totlomón. Les gorges i les cascades que s'hi originen són degudes a la difícil represa per l'erosió fluvial del modelat glacial quaternari (vall suspesa) damunt uns gneis molt durs. El canal del Freser comunica les aigües d'ambdós rius i mou unes centrals hidroelèctriques. El clima fred (-15°C de mínima anual mitjana) i plujós (uns 1 000 mm anuals) explica els mitjans de vida: ramaderia (bestiar vaquí, oví i cavallí), que aprofita les pastures de genciana alpina i pèl caní, i turisme, atret pel santuari, el paisatge i la neu. Hi ha un tren de cremallera que va des de Ribes de Freser fins al santuari, instal·lat el 1931. La carretera es detura a Queralbs (una prolongació fins al santuari resta interrompuda de fa anys). Per als esports de neu i l'excursionisme hi ha, a més dels establiments
hotelers del santuari, un antic hotel, avui residència per a joves, gestionada per la Generalitat, dos allotjaments, dos refugis, una escola d'esquí, tres telesquís i una pista de glaç.