País que ocupa la part oriental de la Península Ibèrica, a llevant d'una línia N-S de longitud aproximada de 0° 30´ E a 1° 30´ W a mesura que el litoral deriva en sentit NNE-SSW. S'estén, en latitud, al S de les Corberes i el Pirineu Central, d'uns 43°N a uns 38°N, passat el Segura. Té, doncs, tres façanes: la hispànica, que engloba el terç oriental de la conca de l'Ebre, el vessant marítim del Sistema Ibèric amb la conca baixa del Xúquer, i el sector més baix de la del Segura, separades pel Sistema Bètic; l'europea, que separa Catalunya d'Occitània, i deixa a Catalunya el Pirineu llevantí; i la mediterrània, centrada en la mar Catalana, que separa el País Valencià i Catalunya, a ponent del mare nostrum, de les illes Balears, el tercer país català, que gairebé assoleix els 40° 30´ E. Aquestes tres façanes corresponen als ingredients bàsics, Hispània, Europa continental i Mediterrània, configuradors del triple país català. Els Països Catalans són repartits entre tres estats: l'estat espanyol (93,41% del territori i 96,64% de la població), l'estat francès (5,92% i 3,16%) i Andorra (0,67% i 0,20%). El concepte d'un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina des de feia segles, aparegué com a mínim al s XII. La unitat de les terres de llengua catalana ha estat sentida constantment al marge dels canvis de fronteres administratives o polítiques. Però la dualitat del nom de Catalunya com a designació d'àmbit nacional i com a nom del Principat féu que ja al s XIV i, a l'estranger, al s XVI, hom cerqués un altre corònim, especialment des que, després del decret de Nova Planta (i, definitivament, amb la fi de l'antic règim) deixà de tenir vigència la corona catalano-aragonesa (o corona d'Aragó), nom que cobrí, fins aleshores, en part, aquesta necessitat. Hom n'ha exclòs l'Alguer, com a cas distanciat i aïllat en el país sard, i hi ha inclòs les terres de parla occitana de la Catalunya pirinenca i les de parla castellano-aragonesa del País Valencià, lligades històricament amb el bloc territorial continu de parla catalana. Entesos així, els Països Catalans ocupen una superfície de 69 823 km2, amb una població estimada el 1998 d'11 460 061 h. La població absoluta situa els Països Catalans en un lloc destacat entre els estats europeus (el tretzè de 32) i entre els mediterranis (el novè de 18). La població relativa que en resulta (153,4 h per km2) situa els Països Catalans en l'onzè lloc d'Europa, només superats entre els estats extensos per les dues Alemanyes, el Regne Unit i Itàlia, i en el cinquè de la Mediterrània.