Municipi del Baix Empordà, situat a la costa, al sector de llevant de la badia de Palamós, que tanca el promontori del Pedró (punta del Molí), continuat vers el N perla cala Margarida i el cap Gros; segueixen com a accidents principals, ja dins l'antic terme de Sant Joan de Palamós, annexat el 1942 al de Palamós (que comprenia aleshores poc més del nucli urbà), la platja de la Fosca, la cala s'Alguer, la platja i punta de Castell (on ha estat excavat un poblat pre-romà), fins al cap de Planes, davant les illes Formigues. El sector nord-occidental és accidentat per contraforts de les Gavarres, i el riu d'Aubi travessa el territori en direcció NE-SW. L'agricultura, que el 1960 ocupava el 3,9% de la població activa, és actualment gairebé inexistent. La pesca, activitat de llarga tradició, disposa de 49 vaques de pesca d'arrossegament, 7 teranyines i uns 150 bots de palangre. El 1984 foren capturades unes 3 000t de pesca. Palamós és, amb Roses, un dels ports de pesca més importants del Principat (ha atret pescadors de les zones de Tarragona, Castelló i Alacant). Les confraries de pesca comercialitzen el producte, però la distribució real és feta pels intermediaris. La indústria, que el 1970 ocupava el 65,3% de la població, és encara, malgrat el desenvolupament turístic, la principal activitat. La tradicional indústria surera, iniciada al s XVIII, ha sofert una gran regressió els darrers anys (1 121 treballadors el 1957, 331 el 1970 i 150 el 1980); generalment les empreses són de dimensions petites (el 47% ocupen menys de 5 treballadors) i el nivell de mecanització és baix; les empreses sureres són controlades parcialment per capital estranger, sobretot alemany. Actualment, la principal activitat industrial es dóna en els sectors de la construcció (600 treballadors), químic (500 treballadors), del plàstic, metal·lúrgic (200 treballadors) i de materials de la construcció. El turisme s'inicià a gran escala a partir dels anys cinquanta (el 1970 els serveis ocupaven el 17% de la població activa); el 1980 hi havia 24 establiments hotelers, amb 1 400 places i un bon nombre d'apartaments i 7 càmpings. Hom calcula que la població triplica el nombre d'habitants els mesos d'estiu. Els principals nuclis turístics, a més de la població, són la cala Margarida, la Fosca i s'Alguer, amb la platja de Castell. La vila (7 783 h agl [1981], palamosins o palamosencs; 12m alt) és formada al voltant del nucli antic, damunt el promontori del Pedró, que tanca per llevant la badia i des del qual parteix el moll que forma el petit port de Palamós. El port de Palamós adquirí gran importància a causa del desenvolupament de la indústria surera a la comarca, encara que l'expansió d'aquesta indústria a la vila fou més tardana (els darrers anys del s XIX i els primers del XX foren el moment màxim, reflectit en l'augment de població, que es duplicà en 1900-10); el 1887 hom creà la cooperativa L'Equitativa (1 500 socis el 1900 i 2 028 el 1927).