Capital de l'estat francès i de la regió administrativa de l'Illa de França, forma un departament independent. Seu del govern i principal centre intel·lectual, artístic ieconòmico-financer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial. Situada a la confluència de les valls de l'Oise, Marne i Sena, al centre de l'Illa de França i propera a regions diverses (Beauce, Brie, Valois), moltes són les causes que han afavorit l'expansió de París: disponibilitat d'una via fluvial (Sena) que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d'un port; encreuament d'aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit importància arran del creixement urbà: artèria nord-sud (resseguida per la Rue Saint-Martin i la Rue Saint-Jacques) i artèria SE-NW (Rue Saint-Antoine i Rue Rivoli-Saint-Honoré); la mateixa existència d'una illa (la Cité) que, facilitant el pas del riu, presentava òptimes condicions per a la defensa; i també les circumstàncies històriques que promogueren ja des dels ss IX-X l'ascensió de París al primer rang com a centre polític. A partir de l'emplaçament primitiu a l'Illa de la Cité i a través de successives expansions per ambdues vores del riu i més endavant per l'entorn de turons i planes al·luvials que l'envolten, la ciutat de París assoleix la configuració actual el 1860, amb els seus límits assenyalats per les portes practicades a les antigues fortificacions, des de temps derruïdes: Porte des Lilas, Porte de la Villette, Porte de Clignancourt, Porte de Versailles, Porte d'Orléans, Porte d'Italie. Però París és, a més, una gran aglomeració nascuda del nucli indiscutible que forma la ciutat: així, el creixement demogràfic d'aquesta d'un 55% des del 1860 contrasta amb un creixement paral·lel del 1 500% a l'àrea suburbana. Malgrat una notable interpenetració de  funcions, cal diferenciar a l'espai urbà diversos sectors. En primer lloc, el vell París històric, centre de l'aglomeració, des de la Bastille a l'Étoile i de l'Opéra a l'Observatoire; estructurat entorn dels dos grans eixos ja esmentats, té com a tret dominant la congestió, tant d'habitants com de llocs de treball, de trànsit i d'edificacions en general; el barri de la Bourse és el nucli financer, a la vora del qual hi ha l'estació de Saint-Lazare, centre de gran moviment per les migracions pendulars quotidianes.