Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà). Les terres per a la seva fundació foren donades per Ramon Berenguer IV de Catalunya-Aragó el 1150 a l'abat de Fontfreda. Molts fidels es vincularen a la comunitat com a familiars i feren donacions de terres. La comunitat conreava la terra, tenia ramaderia transhumant i una quadra, i organitzà granges agrícoles. El 1185 ja tenia un hospital per a pobres. La biblioteca del s XII era composta d'obres bíbliques, litúrgiques, patrístiques, d'ascètica i costumaris. En aquest segle es construí l'església, el refetor, la infermeria i part del claustre, en l'estil anomenat cistercenc. Entre el 1210 i el 1225 foren escrits els dos cartularis. Al s XIII s'incorporaren a la biblioteca obres de dret. Poblet fundà els monestirs de Piedra (1194), Benifassà (vers el 1233), la Real de Mallorca (vers el 1239) i el priorat de Natzaret, de la ciutat de Barcelona (1311). Jaume I li donà el priorat-hospital de Sant Vicenç de la Roqueta (València).Des del s XII el monestir tingué domini senyorial de dret privat sobre alguns pobles. Al s XIII foren bastits la sagristia, la sala capitular, les sales de monjos i novicis, el refetor de conversos, el gran dormitori i la capella de Santa Caterina. La conjuntura general i les edificacions provocaren una crisi econòmica breu (1298-1300). Al s XIII, l'administració interna es descentralitzà. L'abat Copons començà a adquirir (1334) la jurisdicció de dret públic sobre alguns dels pobles senyorejats pel monestir; després s'estengué a tots; féu fer la còpia més antiga conservada (1343) de la crònica catalana de Jaume I, bastí l'atri d'entrada, reféu la nau nord a l'església i començà el cimbori, tot en un estil ogival refinat, a part d'edificar el forn, la sala del cubar i dues cambres abacials, en altres estils. En temps de l'abat Agulló, nomenat (1375), amb els seus successors, almoiner reial, Pere III féu fer les tombes el 1340 i la muralla (iniciada el 1369) i l'abat convertí i amplià les Cambres Abacials designades després com a Reials. El rei donà a Poblet els seus llibres d'història per a fer al monestir una biblioteca pública de les gestes de la dinastia. Martí l'Humà hi féu fer el seu palau (1397-1406), que restà inacabat. Durant el Cisma d'Occident, Benet XIII nomenà, sense intervenció de la comunitat, els abats Carbó i Martínez de Mengucho. Aquest darrer reintroduí l'abstinència perpètua (1419), reformà el claustre de Sant Esteve, féu el de novicis i encomanà a Bernat Martorell el retaule de Sant Vicenç. En aquest període se situa la vida de fra Pere Marginet. L'abat Conill ja fou elegit novament pels monjos i féu, per encàrrec d'Alfons IV, la capella dita de Sant Jordi (1452-60). L'abat Delgado revisà l'economia i centralitzà l'administració; defensà les lleis del Principat contra Joan II, però després es posà al costat del rei; la comunitat restà fidel a les autoritats de Barcelona fins el 1464. Delgado, que fou sortejat diputat de Catalunya (1476), començà la porta Daurada, que acabà l'abat Payo Coello, el qual fou diputat (1488-91), nomenat per Ferran II arran del redreç de Barcelona.