Comarca de Catalunya. Cap de comarca, Falset. Forma un gran amfiteatre a gregal de la fossa tectònica de Móra d'Ebre, oberta a l'extrem de ponent de la Serralada Pre-litoral Catalana. La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades, i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsòl, mentre que a un dels costats de la gran cicatriu s'alcen uns enormes blocs calcaris i, a l'altre, els encara més potents de conglomerats (els primers voregen el miler de metres d'altitud i els segons l'ultrapassen). Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats per grans cingleres, amb els tons clars de llurs elements constitutius, mantenen la seva vigoria a les dues bandes de la comarca, mentre que a la part central les llicorelles formen muntanyoles negrenques, arrodonides per l'envelliment, que perden alçada a mesura que l'amfiteatre s'obre a la Ribera d'Ebre. Abans, però, una clapa granítica surt també a la superfície, a Falset. De les muntanyes del contorn, la més característica és el Montsant, formada per grans blocs de conglomerats oligocènics de 800 m de gruix que culmina a 1 166; a la banda oposada, les moles de Colldejou (914 m) i Llaberia (912 m), amb les serres de Puigcerver (922 m) i de l'Argentera (799 m), separen la comarca del Baix Camp. Confinen també amb el Baix Camp i amb la Conca de Barberà les muntanyes de Prades (1 201 m) i la serra la Llena (1 023 m) fa de límit amb les Garrigues. El riu Montsant i el seu col·lector el riu de Siurana (amb el seu afluent el riu de Cortiella), que neixen a les muntanyes de Prades, s'uneixen després d'haver cenyit la base del redreçament del Montsant; després d'haver recollit el cabal de la riera dels Guiamets, el riu de Siurana desguassa a l'Ebre a Garcia. La comarca, oberta a la vall de l'Ebre,en rep les influències climàtiques, neutralitzades per les de les altes muntanyes que l'envolten i les que vénen del migdia i llevant de la Mediterrània. Les pluges tenen una mitjana de 560 mm anuals (als cims de la perifèria sobrepassen els 600 mm). Neva molt poc (mitjana de tres dies anuals). Són característiques la boira d'estiu, dita de mar (que es posa al límit amb el Camp), i la d'hivern, dita broma de riu (que es posa baixa); a la banda de tramuntana, a les valls d'Ulldemolins i de Margalef, arriba per damunt de la serra la Llena la broma d'Urgell, que s'estén també per les muntanyes de Prades. La temperatura mitjana anual és de 15°C als sectors baixos i d'11°C a les altures.