País d'Occitània, limitat a l'W pels territoris del Llenguadoc, a l'E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània. En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa. Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d'una línia de crestes pre-alpines o alpines (mont Ventor 1 912 m; mont Lura, 1 827 m; mont Pelat, 3 053 m) fins a la mar. Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós. El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses suplementàries i conques fluvials, i adquireix una gran diversitat. Així, cal parlar d'una Provença del Roine i de la Baixa Durença, formada per terres al·luvials riques, transformades per a l'agricultura, així com també dels territoris de la Crau i de la Camarga. En segon lloc, hi ha una Provença marítima, de difícil accés per terra, amb plegaments que arriben fins a la mar i que donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites (massís de l'Esterèu, al centre; les riberes de Niça, Mònaco i Menton, en el tombant E, en direcció als Alps, etc). També és important, com a contrast, la Provença alpina, constituïda per una vall extensa i fèrtil (la Durença) i un conjunt de terres altes semidesèrtiques. És el país del conreu de la lavanda (Gap,Dinha) i dels ramats. Per últim, cal esmentar una Provença interior, en la qual els massissos poc elevats (Santa Victòria, la Santa Bauma, etc) configuren les conques conreades i determinen l'establiment dels nuclis principals de població (Ais de Provença, Sant Maximí, Brinhòlas, etc). Hom hi conrea principalment la vinya. La part del territori industrial correspon, però, a l'E, al punt on s'articulen la ciutat de Marsella i el Roine: del port de Marsella a la mar de Berra i al golf de Fòs (refineries de petroli, important complex industrial). La importància del port marsellès —unit a la capital de l'estat per ferrocarril directe— ha estat decisiva per al desenvolupament del país fins que la indústria petroliera, situada al mar de Berra, substituí l'antiga elaboració industrial del sucre i de l'oli, alhora que patrocinà també la creació d'un complex petroleoquímic portuari. Amb tot, i malgrat que, de sempre, el turisme ha estat un dels recursos notables del país (és la primera regió turística de França), Provença, com la resta dels territoris occitans, sofreix les conseqüències d'una mala planificació, fruit de la política centralista de l'administració francesa.