Ripoll
Extensió: 73 km2
Població: 10 908 h [1996]
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència
de les valls del Ter i del Freser. El terme, de poca extensió i
totalment envoltat pel de la Parròquia de Ripoll, ha estat engrandit
el 1970 per l'annexió d'aquest darrer. El territori és molt
muntanyós i cobert en gran part de boscs i pastures. Al N accidenten
el terme els contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç (puig
del Ram, 1 123 m alt) i de la serra de Vidabona; al SE la serra de Milany
(1 425 m alt); a l'W la serra del Catllar, (1 118 m alt) i els contraforts
orientals de la de Sant Marc d'Estiula. És drenat pel riu Ter i
pel Freser, per les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles, afluents
al Ter per l'esquerra, i les rieres de les Lloses i de l'Om, afluents per
la dreta. L'agricultura (hortalisses al regadiu i cereals i patates al
secà), localitzada als sectors més baixos de les valls, es
troba en regressió davant la industrialització i la urbanització.
Té certa importància la cria de bestiar (boví i porcí)
i l'avicultura. Ripoll constitueix un centre comercial i també és
centre d'atracció turístic en la ruta del romànic
i dels Pirineus. Però la base econòmica del municipi és
sens dubte la indústria, que ocupava uns 5 500 treballadors el 1975.
Actualment aquest sector es troba en procés de regressió,
a causa del tancament d'empreses i de la reducció de plantilles.
Les empreses tèxtils més importants, (moltes de les quals
estan relacionades amb grups de Barcelona i del Vallès), són
FAHILSA, Preparació Tèxtil SA, Cotolla SA, Industrial Botey
SA i Manufactures Serra Balet SA. Durant els anys seixanta experimentà
un gran apogeu la indústria metal·lúrgica, especialment
la de forja i estampacions metàl·liques i la de fabricació
de màquines-eines (La Farga Casanova, Tallers Casals, Soler i Palau,
etc). Aquestes empreses han dedicat part de la seva producció a
l'exportació, però la crisi dels anys setanta ha repercutit
molt negativament en aquest sector. També hi ha la Paperera Riera.
La població, que es duplicà durant la segona meitat del s
XIX, s'ha tornat a duplicar al llarg del s XX. La vila (10 522 h agl [1981],
ripollencs o ripollesos; 691 m alt) és a la mateixa confluència
del Ter i el Freser, centrada pel famós monestir de Ripoll, origen
de la població i un dels centres monacals més importants
de la Catalunya medieval. Al seu costat s'alça l'antiga església
parroquial de Sant Pere, obra romànica (s XI) amb elements afegits
posteriorment, actualment restaurada i sense culte (la funció de
parròquia és exercida per l'església de Santa Maria
del monestir) i que estatja l'Arxiu Museu Folklòric i Etnogràfic
de la comarca. A la mateixa esplanada hi ha la plaça de la Constitució,
amb la casa de la vila i on s'alçava un monument als morts durant
la crema de la vila pels carlins.