Municipi del Vallès Occidental, de poca extensió, situat a l'esquerra del Ripoll, poc abans de la seva confluència amb el Besòs. Tradicionalment agrícola, aquesta activitat gairebé ha desaparegut (el 1970 només s'hi dedicava el 3% de la població activa) a favor de la indústria; l'antic sector d'explotació agrícola prop del Ripoll s'ha convertit, sense pla previ d'ordenació urbana, en industrial. L'única explotació agrícola ramadera important és la Granja Militar de l'exèrcit; l'antiga fàbrica metal·lúrgica El Martinet (s XIX) és utilitzada com a caserna dels soldats que se n'ocupen. La indústria és molt diversificada; els primers sectors són el de les transformacions metàl·liques, el de la construcció i de materials per a la construcció, el químic, el tèxtil, el de la confecció i calçat, el de paper i cartó. En 1960-70 experimentà un dels índexs de creixement demogràfic més alts (283,8%) dels 28 municipis de la comarca de Barcelona. La vila (25 982 h agl i 27 h diss [1981]; 78 m alt), a l'esquerra del Ripoll, s'ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació: la carretera de Barcelona a Sabadell i a Terrassa, la de Masrampinyo i la de Santiga (que va a Santa Perpètua de Mogoda). Forma un continu urbà amb Cerdanyola (ambdues poblacions són unides pel pont sobre el Ripoll) i amb Montcada i Reixac. El nucli antic és centrat per la plaça de Can Clos, amb la casa de la vila, l'església parroquial de Sant Esteve (bastida damunt una base romànica i amb un campanar modernista) i pel popular carrer del Sol. Els principals centres culturals i d'esbarjo són el Cafè Faro (club de ciclisme, el Cor del Vallès, club de futbol creat el 1918) i el Centre Moral (club de bàsquet, grup d'Amics del Teatre) així com el grup Cultura i Esplai. Els principals barris nous deguts a l'expansió demogràfica són els de Sant Jaume i de Can Mas (vers el Masrampinyo), la Serra de la Salut (entre la carretera de Santiga i el camí de la Salut), el de Santa Magdalena, quasi sempre formats per blocs d'habitatges que als barris obrers més extrems manquen d'equipaments bàsics. Prop del riu hi ha un nucli important de barraques, on vivien, el 1987, uns 800 gitanos. L'any 1987 s'inauguraren els jardins Ferran Farré (uns 3 000 m2). El 1955 fou creada la Comissió de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola-Ripollet. Des del s X és esmentada la parròquia de Sant Esteve, així com un palau Audit o Odit, possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. Els molins de paper remunten a l'època medieval, moguts per la força del Ripoll; posteriorment n'hi hagué també de cartó; a la fi del s XIX la indústria paperera era una de les més importants del Principat i havia adquirit importància el moviment obrer.