Comarca que ocupa l’extrem nord-est del Principat de Catalunya, que s’estén damunt prop d’un terç de la superfície i concentra més dels dos terços de la població de la regió de Perpinyà, ciutat que és el cap de la comarca (1 487 km2; 301 799 h [1991]). El nucli del Rosselló és una plana. La segona unitat del Rosselló són els Aspres, que ocupen tot el sector sud-occidental entre la vall mitjana de la Tet i la baixa del Tec, des d’uns 200 m alt fins als 1 738 m del puig de l’Estela. El tercer sector són les Corberes, serralada pre-pirinenca calcària, inhòspita, que s’estén al nord de l’Aglí fins a la serra de Perellós (708 m alt), extrem septentrional dels Països Catalans. El clima del Rosselló crida l’atenció pel seu meridionalisme dins la Catalunya humida del NE, més secaner que el de l’Empordà, però també menys temperat. Les mitjanes anuals de temperatura van de 14°C a 16, la mitjana de gener se sol mantenir a 7°C i la de juliol per sota els 24. El perill de glaçades, gairebé inexistent al litoral, dura tot l’hivern a l’interior. Les precipitacions no solen passar de 660 mm, però són molt irregulars. La plana i els baixos turons marginals tenen caràcter mediterrani boreal i pertanyen al domini climàtic de l’alzinar amb marfull. La baixa pluviositat explica que la vegetació hi sigui seca. D’altra banda, essent la plana voltada pel muntanyam pirinenc, en el qual damunt els estatges mediterranis de l’alzinar amb marfull i de l’alzinar muntanyenc apareix a partir de 600-1 000 m hom la col·loca a l’aigua.