Municipi i cocapital (juntament amb Terrassa) de la comarca del Vallès Occidental, a la fossa tectònica del Vallès, al SE del massís de Sant Llorenç del Munt, a la vall del Ripoll, riu que travessa el terme de NW a SE. El territori és generalment pla i baixa suaument des del sector septentrional (Sant Julià d'Altura) fins a la Creu de Barberà, amb cotes més altes a l'W (torre de Berardo, Can Rull, Serra d'En Camaró) i amb desnivells abruptes a l'E, a l'esquerra del Ripoll (Torre-romeu i el Poblenou de la Salut). La població ja es duplicà al s XVIII (d'unes 1 170 persones el 1708 passà a 2 212 h el 1787) amb el desenvolupament de les activitats tèxtils, però fou al s XIX que es produí la primera gran embranzida demogràfica seguint el procés de la revolució industrial i arribà als 23 375 h el 1900. Continuà al s XX l'impuls i s'havia més que doblat el 1935 (50 037 h); després de la davallada de la guerra civil (47 831 h el 1940) el creixement no s'ha deturat fins a gairebé quadruplicar-se el 1975 (182 012 h) des d'aleshores; la població, que continuava tenint un caràcter tèxtil preponderant, ja s'havia duplicat el 1960 (105 152 h) i els barris creats bàsicament per les onades immigratòries a partir dels anys cinquanta envoltant el nucli ciutadà representaven ja el 1970 unes dues terceres parts de la població total. L'important fenomen immigratori al llarg de tot el s XX ha fet que el creixement vegetatiu hagi estat mínim (el creixement migratori ha arribat a representar el 97,1% en 1910-20, el 92,8% en 1930-40 i ha anat baixant des d'aleshores fins a representar només un 54,2% en 1965-70). En el període 1965-70 la immigració procedia principalment d'Andalusia (36%), Múrcia (17%), Extremadura (7%), Aragó (4%), encara que una part important (36%) eren nascuts en altres llocs de Catalunya. El cens del 1991 donà un total de 189 184 h. En el període 1981-1991 la població cresqué en 3 061 h.