Apòstol. El nom (del llatí Petrus i del grec Pétros, forma masculina de la versió grega de l’arameu Kefa, ‘roca’) és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs.Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús. Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols. Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní. Rebé la promesa ‘‘Tu ets pedra, i sobre aquesta pedra edificaré la meva església’’, sobre la qual hom sol basar el primat. A Jerusalem presidí el grup dels dotze. La seva equívoca política judaïtzant li valgué l’enèrgica protesta de Sant Pau. A Roma sofrí martiri, segons testimoni de Climent de Roma (90); segons la tradició recollida ja per Eusebi de Cesarea, fou crucificat sota Neró. Sembla que la seva tomba es troba situada sota l’actual basílica de Sant Pere del Vaticà. Hom el sol representar baixet, amb cara arrodonida, barba arrissada i portant els seus atributs: les claus i la creu amb tres travesses, símbols del seu poder jeràrquic. La seva festa, juntament amb la de sant Pau, se celebra el 29 de juny. Carles d’Anjou. Entrà en conflicte amb els seus súbdits aragonesos i a les corts de Tarassona del 1283 hagué de cedir davant la Unió aragonesa. També els catalans, a les corts de Barcelona (1283), presentaren al rei nombroses peticions, que són a la base del constitucionalisme català: les constitucions Una vegada l’any, Volem, estatuïm i Atorguem encara, a més del famós Recognoverunt proceres.