Era    militar i en la defensa de Pamplona va caure ferit d’una cama. Els    metges militars amb qui tractava no el curaven com ell volia i, per tal de veure si trobaria un metge al seu gust, va venir a Barcelona, on, després de sofrir molt de temps i de consultar diversos metges, va restar lleugerament coix, amb una cama una mica més curta que l’altra. Com que era molt alt i ben plantat, va creure que no esqueia per a un militar el seu petit defecte físic, i decidí abandonar la carrera. Va visitar, la  Mare de Déu de Montserrat, amb la devoció corrent en la generalitat de romeus. que pugen a la muntanya, i la imatge, en veure’l, se’l mirà, amb ulls diferents de com mirava a tothom, se li mostrà riallera, expressiva i bondadosa a desdir, tant, que el militar es va commoure profundament i decidí abraçar la vida religiosa, i a Montserrat mateix va deixar l’uniforme i l’espasa.