Màrtir cristià oriental, martiritzat probablement a Lydda (actualrnent Lod, Israel), l’antiga Dióspolis dels greco-romans. La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència. D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte, que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir, era venerat des del s IV. A partir del s V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del s VI. Segons aquestes, Jordi fou martiritzat, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia el 303 (per això fou anomenat Jordi de Capadòcia). El seu culte s’estengué rápidament per tot Palestina, Síria, Egipte i I’Orient en general; al s VI Gregori de Tours afirmà que hi havia relíquies seves a Llemotges, i a partir del començament del s VII esdevingué especialment conegut a Occident, quan el papa Gregori el Gran creà a Roma la diaconia de Sant Jordi. Valeri dona testimoni que la passió del sant era coneguda als monestirs d’El Bierzo al s VII. La llegenda segons la qual donà mort a un terrible drac per alliberar una donzella o princesa -reminiscència del llegendari clàssic- sembla perfectament establerta a la fi del primer mil.lenni