Sant Medir  

Sant Medir. Segons la tradició, era pagès. Vivia en una masia, a la vora del vell camí que anava des de Barcelona al Vallès, en el terme del poble de Sant Cugat. Llavors de la persecució dels cristians decretada per I'emperador Dioclecià, s'esqueia ésser bisbe de Barcelona el qui més tard fou sant Sever. Quan s'assabentà de les rigoroses ordres cursades per Roma contra els cristians, no va saber quin determini havia de prendre: si   deixar-se sacrificar per la fe, per tal de donar exemple als seus feligresos, o si procurar de salvar-se, a fi de veure si podia fer quelcom a llur favor. Va decidir fer-ho així. Amb uns quants cristians més, va fugir, dalt de cavall, en direcció a Sant Cugat. En passar pel davant de la masia  d'En Medir, el   van veure com sembrava faves i el van saludar. Els esbirros del governador de Barcelona, Dacià, en compliment del manament de Roma, van anar per detenir el bisbe i van saber que havia fugit amb uns companys. Tot seguit van córrer en persecució dels fugitius. En passar per davant de la pagesia d'En Medir, van preguntar a aquest si havia vist passar el bisbe amb uns quants més. En Medir va contestar que sí., que havien passat pel camí mentre ell sebrava les faves que aleshores collia. Els esbirros van creure que aquell pagès es burlava d’ells o bé que era cristià i que Déu havia obrat en ell el miracle de fer-li florir i granar les faves en una curta estona. I, tant per si era d’una manera com d’una altra, el van matar.