El costumari del dia d'avui és molt redüit. Com per Sant Joan, l'esplai d'aquesta festa es manifesta la vigília. La veu popular diu que l'any celesiàstic, religiós o cristià,  per dír-ho així, comenca el dia d'avui. Per anunciar-lo, al punt de rompre l’albada canten tots els galls del- món. El seu cant fa fugir els lladres i els mals esperits i gents enemigues de Crist, que corren, esporuguits, a amagar-se a llurs cofurnes, espantats per la claror de la fe. Els galls, amb llurs cants, anuncien a sant Pere que al món encara hi ha fe i que la seva obra perdura i tindrà, com a mínim, un any de vida, puix que, quan la llei de Crist s'acabi i entri el regnat de l'Anticrist els galls deíxaran de cantar just al punt de l’alba del dia d'avui. Hom ja ho sabrà, però, amb molta anticipació, perquè, set anys abans, els ases deixaran de bramar, i les dones, d'infantar. D'ací que quan algú sent bramar un ase o veu una dona gràvida digui que encara resten, com a mínim, set anys més de vida. Els nostres avis, el dia d'avui, s'abstenien de menjar pollastre, per tal com representava una alifara i un gaudi que molestaven el sant apòstol, perquè li recordaven la delació del gall quan va negar Jesús. Els qui es deien Pere, per celebrar llur festa, menjaven d'altra aviram, però mai gall. Havia existit la creença que matar un gall el dia d'avui era captar-se la ,simpatia del sant, i els qui se'l volien fer propici, fos pel que fos, avui  mataven un gall, però no se’l menjaven fins demà passat, que ja és juliol, creguts que el traspàs de l’un mes a l’altre trencava tota relació del gall amb el seu sant patró i podien menjar-se’l sense ofenfre’l. Així es capataven el favor del sant perquè mataven un gall, i podien aprofitar-se’n sense enutjar el vell patriarca de l’Església.
Segons la litúrgia popular:
 
           Els quatre dejunis complets
           són sant Pere i el Colomet,
           l’Ajagudeta i el Nadalet.