Un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim (versió grega de l’arameu to’mà. “bessó”). L’evangeli de Joan el presenta com l’ incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, eis filas de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea. Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea (s IV) fou l’evangelitzador dels parts; segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’India, on morí màrtir. Des del s III hom en venera a Edessa (Síria) la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, I’Itinerarimm Egeriae. Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts, entre els quals es destaquen els Actes de Tomàs, en versió grega i siríaca, que alguns atribueixen a Bardesanes, en què abunden elements encratites i maniqueus, i I’Evangeli de Tomàs (s II), citat per Orígenes i Hipólit, del qual existeix únicament una versió copta, descoberta l’any 1946, que és un recull de logia de Jesús d’inspiració gnòstica. L’Església llatina celebra la seva festa el 3 de juliol (el 21 de desembre abans de la reforma de¡ 1969).