P rojectes Alternatius -altres opcions a les Unitats d'Escolaritat Compartida-
El projecte AMETISTA -Sant Celoni-

 

FITXA RESUM
"AMETISTA. Projecte de Tractament de la Diversitat"
   
PARAULES CLAU
Ensenyament individualitzat, competències bàsiques, experiències i "tastets" prelaborals, centres col.laboradors, autoestima, integració, ensenyament significatiu, responsabilitat, ciutadans lliures, .......
LOCALITZACIÓ
Vallès Oriental. Baix Montseny. -Sant Celoni-
CONTEXT SÒCIOCULTURAL
Únic centre d'ESO públic en una població i subcomarca amb altres 2 centres d'ESO religiosos (concertats) i 1 de privat (concertat). Concentració en un mateix centre de gran part de l'alumnat amb necessitats educatives especials de la subcomarca del Baix Montseny: població immigrant, famílies desestructurades i/o marginals, alumnes conflictius...
INSTITUCIONS I ENTITATS PARTICIPANTS
IES Baix Montseny, Ajuntament de Sant Celoni i unes 30-35 empreses familiars i petits tallers de Sant Celoni

AGENTS IMPLICATS


Professor "Ametista" (UAC), Equip directiu i psicopedagògic de l'IES, Equips docents de 2n. cicle d'ESO de l'IES, Alcaldia i regidoria d'ensenyament de l'Ajuntament de Sant Celoni, propietaris i encarregats dels centres col.laboradors.
DATA D'INICI
Curs 97-98. Novembre - 97
ESTAT ACTUAL
En ple funcionament (... i sense gaires canvis).
NOMBRE D'ALUMNES IMPLICATS. GRUPS I NIVELLS
12 -14 alumnes en 1 sol grup de 2n. cicle d'ESO
RESUM DESCRIPTIU
Alumnes del 2n. Cicle d'ESO de l'IES Baix Montseny (S. Celoni), amb compromís i suposades capacitats d'assolir les competències bàsiques de l'ESO i d'aprofitament de les experiències laborals que realitzin als tallers, empreses o entitats col.laboradores. Tenen una ACI que distribueix el seu horari en tres blocs:
a) Instrumentals i coneixement de l'entorn: 10-11 hores setmanals a l'aula "Ametista" amb un únic professor. Adaptació i seguiment individual.
b) Comuns: E.F., Tecnologia, E. Artística i Musical, tutoria de grup...: 10-11 hores, amb les diferents classes del seu nivell. Sense adaptació.
c) Globalitzador: 8 h. setmanals de descoberta i "tast" del món laboral en un entorn no simulat. En principi, són trimestrals i avaluables com a C.V.
PUBLICACIONS I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Publicacions del Programa AMETISTA, editades a l'IES Baix Montseny; Sant Celoni:


"AMETISTA. Projecte de Tractament de la Diversitat"; 1997
"Agenda trimestral"; 1997 i cada 3 mesos successivament.
"Memòria. Curs 1997-1998"; "Memòria. Curs 1998-1999" "Memòria. Curs 1999-2000" "Memòria. Curs 2000-2001" "Memòria. Curs 2001-2002" "Memòria. Curs 2002-2003"

Vídeo: "Projecte AMETISTA"; fet pel PMAV del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; sèrie L'escola a casa; Col. : Mira què fem !; any 2000

J.P. i S.R. "Una alternativa para alumnos con dificultades"; Revista del Vallès; (28/3/2002); pàg. 10-11

A. Figueras i J. Aparicio: "ESO i món laboral"; Rev. Docència; USTEC-STEs; maig 2002; pàg. 18-22

ALTRES FONTS

Resum facilitat per l' Agustí LLuch

 

El projecte ACADA -La Garriga-
FITXA RESUM

"ACADA": Adequació Curricular per a Alumnes amb Dificultats d'Adaptació i Aprenentatge.

   
PARAULES CLAU
Adaptacions curriculars, activitats manipulatives, educació emocional, habilitats socials, cooperació entre instituts, treball en xarxa.
LOCALITZACIÓ
El Vallès Oriental. La Garriga
CONTEXT SÒCIOCULTURAL
Població de 13.000 habitants, socieoconomicament mitjana amb forta implantació de la indústria del moble. Creixement poblacional important els darrers anys procedent de Barcelona i conurbació. Immigració del Marroc i més recentment de Sudamerica.
INSTITUCIONS I ENTITATS PARTICIPANTS
IES Vil·la Romana, IES Manuel Blancafort, Escola Sant Lluís Gonçaga, Institut Municipal d'Educació, EAP B-28.

AGENTS IMPLICATS

Psicopedagogs i professors IES, professorat IME, psicopedagog EAP, alumnat i famílies.
DATA D'INICI
Setembre, curs 1998-99
ESTAT ACTUAL
En funcionament.
NOMBRE D'ALUMNES IMPLICATS. GRUPS I NIVELLS
18-20 alumnes. Dos grups de 10 alumnes provenints dels 3 centres implicats. 4t ESO.
RESUM DESCRIPTIU
Alumnes procedents de l'IES Vil·la Romana, de l'IES Blancafort i de l'Escola Sant Lluís Gonçaga formen un grup que a les tardes es desplaça a l'IME i fan tallers ( ebenisteria, ceràmica, cuina i electricitat) que s'acrediten com a part variable del currículum i les àrees de tecnologia i visual i plàstica. Als matins van als IES respectius grups-classe i treballen la resta d'àrees en currículum adaptat. Les psicopedagogues exerceixen la tutoria de cada sub-grup ACADA i es coordinen setmanalment entre elles i amb l'IME. Hi ha una comissió de seguiment i avaluació en la que hi participen tots els agents implicats.
PUBLICACIONS I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Alonso, M., Coma, R., Paredes, E. (2000) Una experiència integradora: el projecte ACADA. Informa. Especial Secundària. Març 2000 pp.10-11.

Dossiers ACADA: Projecte inicial ( 1988), Avaluació 1998-99 ( 1999), avaluació 200-01 ( 2001), Avaluació 2001-02 ( 2002), Avaluació 2002-03 ( 2003)

Video: El projecte ACADA ( 1999). Programa de Mitjans Audiovisuals. Departament d'Ensenyament Generalitat de Catalunya.

Coma, R., Paredes, E. (2003) El projyecto ACADA. Cuadernos de Pedagogia. Marzo 2003 pp 33-36.

Coma R., Paredes, E. ( 2003) Treball sectorial de l'EAP: El projecte ACADA. Àmbits de Psicopedagogia. Abril 2003 pp.38-42

ALTRES FONTS

Acada

Resum facilitat per l' Eulàlia Paredes

El projecte RODA -Les Franqueses- (*)

 

FITXA RESUM
"RODA "
   
PARAULES CLAU
Adaptació curricular, actituds socials bàsiques: autocontrol, coneixement d'un mateix, participació activa, autonomia, assumpció de responsabilitats socials: despertar interessos professionals.
LOCALITZACIÓ
Vallès Oriental. Les Franqueses
CONTEXT SÒCIOCULTURAL
Població de 14500 habitants, heterogènia, amb poc reconeixement de la identitat muncipal. La diversitat geogràfica formada per 5 pobles: Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Llerona, Marata i barri Bellavista implica diversitats culturals i socioeconòmiques.
INSTITUCIONS I ENTITATS PARTICIPANTS
IES Lauro, EAP, Patronat Municipal de Cultura (Regidoria de Cultura i Educació). Centre Tècnic del Vallès.

AGENTS IMPLICATS

Professors de l'IES, Comissió d'atenció a la diversitat, equip directiu, Àrea de Psicopedagogia, EAP, Tècnic municipal d'Educació, Centre Tècnic del Vallès, alumnat i famílies.
DATA D'INICI
Es planifica i elabora el curs 2002-03, s'inicia el curs 2003-04
ESTAT ACTUAL
En funcionament. Aprovat pel Departament d'Ensenyament
NOMBRE D'ALUMNES IMPLICATS. GRUPS I NIVELLS
15 alumnes de 2n cicle d'ESO
RESUM DESCRIPTIU
Alumnes que pertanyen a un grup de 4t d'ESO amb Adaptació del Currículum. Tres tardes a la setmana surten del centre per adquirir coneixements teòrics i pràctics d'automoció. Vint hores a la setmana estan en el grup classe de l'institut. El tutor del grup classe és l'encarregat de fer-ne el seguiment, control i avaluació juntament amb la Comissió de Tractament de la Diversitat.
PUBLICACIONS I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

 

ALTRES FONTS

 


El projecte GALAIETA -Sant Feliu de Codines- (*)

 

FITXA RESUM
"Aula de Natura La Galaieta"
   
PARAULES CLAU
Adaptacions curriculars, natura, medi, jardineria, autoestima.
LOCALITZACIÓ
El Vallès Oriental, Sant Feliu de Codines.
CONTEXT SÒCIOCULTURAL
Població petita de poc més de 4000 habitants. La majoria de persones en edat laboral fora del poble. Actualment hi ha un augment important en les edats més joves (pre-escolar i educació infantil) i es preveu una continuació d'aquesta tendència degut a l'arribada de població immigrant tant nacional com estrangera. Prsència d'un centre d'acollida d'Aldeas SOS al poble que aporta un important percentatge d'alumnes a l'institus. És un institut (secció educació secundària, SES) on s'imparteix només Ensenyament Secundari Obligatori i és l'únic centre de secundària de la població, per tant hi acudeixen la majoria d'estudiants d'ESO del poble així com alguns de Gallifa, Sant Quirze Safaja, Riells del Fai i Bigues.
INSTITUCIONS I ENTITATS PARTICIPANTS
SES Manuel Carrasco i Formiguera, Ajuntament de Sant Feliu de Codines (Regidoria d'Ensenyament i de Benestar Social), EAP, Inspector d'Ensenyament de la zona.

AGENTS IMPLICATS


Psicopedagoga del centre, professor tutor, professor col·laborador, psicòleg de l'EAP, equip directiu, inspecció d'Ensenyament, professors de suport (varien segons el trimestre), pares i alumnes.
DATA D'INICI
Setembre, curs 2002-03
ESTAT ACTUAL
Està en el seu segon curs de funcionament, per tant, encara està en fase experimental adquirint experiència i basant-nos en el coneixement i l'experiència d'altres projectes en funcionament.
NOMBRE D'ALUMNES IMPLICATS. GRUPS I NIVELLS
Actualment té 13 alumnes dels qual 5 són de 3r d'ESO i 8 de 4rt d'ESO.
RESUM DESCRIPTIU

Alumnes que presenten problemes d'aprenentatge, desmotivació, i en alguns casos, d'actitud. Els matins estan al centre en una aula pròpia on segueixen adaptacions curriculars de les àrees instrumentals, ciències experimentals i socials i tecnologia i amb un mètode més pràctic i menys teòric. A més a més, segueixen la programació ordinària de les àrees de música, educació física i plàstica. Dues tardes a la setmana es desplacen al Centre Obert de l'Ajuntament de Sant Feliu on fan classes pràctiques de jardineria, horticultura i medi. Aquests alumnes tenen, a més a més, un tutor propi de l'aula que n'és el responsable.

La comissió de l'Aula de natura està formada pels dos professors, la psicopedagoga i la coordinadora pedagògica es reuneix un cop per setmana per fer-ne un seguiment.

Les famílies es reuneixen trimestralment també per fer-ne l'avaluació juntament amb la comissió. El funcionament es va també comentant amb el psicòleg de l'EAP quinzenalment o sempre que es creu oportú.

PUBLICACIONS I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Dossier "Aula de Natura La Galaieta" -Memòria 2002-03-

ALTRES FONTS

     

 

 

El projecte TENES -Santa Eulàlia de Ronçana- (*)

 

FITXA RESUM
"TENES "
   
PARAULES CLAU
Adaptació curricular individualitzada, educació per la intel·ligència emocional, habilitats socials, orientació acadèmica i professional, treball manipulatiu, flexibilitat d'entrades i sortides.
LOCALITZACIÓ
El Vallès Oriental. Sta. Eulàlia de Ronçana.
CONTEXT SÒCIOCULTURAL
El nostre institut acull alumnes, principalment, de tres municipis: Sta. Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells del Fai. Aquests tres pobles han tingut un creixement demogràfic molt acusat els darrers anys- Han passat de ser segones residències a ser la primera. La població nouvinguda procedeix de la perifèria de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'índex d'immigració a l'institut està creixent en els darrers cinc anys. Bàsicament provenen de Sud Amèrica, dels Països de l'Est i del Continent Africà. L'economia d'aquests municipis està basada principalment en la indústria.
INSTITUCIONS I ENTITATS PARTICIPANTS
IES La Vall del Tenes, EAP Vallès Oriental i Mancomunitat La Vall del Tenes

AGENTS IMPLICATS

Psicopedagogues i educadora social contractada per la Mancomunitat, equip directiu del centre, EAP, alumnat i famílies
DATA D'INICI
Setembre, curs 1999-00, prèvies 98-99
ESTAT ACTUAL
En funcionament
NOMBRE D'ALUMNES IMPLICATS. GRUPS I NIVELLS

Dotze alumnes de Primer Cicle

Dotze alumnes de Segon Cicle

RESUM DESCRIPTIU

El projecte Tenes acull alumnes de primer i segon cicle en les àrees instrumentals. La resta de matèries les realitzen al seu grup classe de procedència. Es caracteritza per treballar les àrees de català, castellà, anglès i matemàtiques amb una metodologia més manipulativa. Amb aquest recurs volem donar resposta a un alumnat amb necessitats educatives especials.

Les psicopedagogues i l'educadora social són les responsables de la planificació curricular, les tutories, l'avaluació i el seguiment de l'alumnat. Setmananlment, existeix coordinació amb l'EAP i els equips docents, així com, la supervisió de la CAD.

PUBLICACIONS I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Dossiers Projecte Tenes: Projecte inicial 1999-2000, Projecte 2000-2001. Projecte 2001-2002 i Projecte 2002-2003.

1999/2000 PREMI -Consell Comarcal de Granollers- Projecte Innovador.

ALTRES FONTS

     

 

IES DEL VALLÈS ORIENTAL QUE PARTICIPEN EN ELS PROJECTES

 

VALLÈS ORIENTAL
IES
POBLACIÓ
PROJECTE

Les Franqueses del Vallès

RODA

La Garriga
ACADA
Sant Celoni
AMETISTA

SES Manuel Carrasco i Formiguera

Sant Feliu de Codines
GALAIETA
Santa Eulàlia de Ronçana
TENES

 

(*) Resum transcrit a partir de la informació obtinguda en el decurs del seminari de l'ICE ressenyat a la pàgina: "Espais de formació: seminaris, encontres, cursos".
 

 

FUNDACIÓ CARME VIDAL XIFRE

LA UEC de la Fundació Carme Vidal Xifre de Neuropsicopedagogia

"AULA PSICOEDUCATIVA"

Recurs de diagnòstic i intervenció psicopedagògic per alumnes d'ESO

amb problemes d'inadaptació al medi escolar

 

RESUM
 
Introducció i antecedents de l'Aula psicoeducativa -UEC psicopedagògica-

 

L’Aula psicoeducativa de la Fundació Carme Vidal Xifre de Neuropsicopedagogia pretén ser una unitat destinada al diagnòstic, la intervenció i la prevenció d’adolescents i joves que presenten comportaments i conductes disruptives i/o d’inadaptació escolar i que, temporalment, es fa necessària la descontextualització total o parcial del centre educatiu ordinari (IES).

Aquesta Unitat té com a precedent l’experiència de la UEC de la Fundació Carme Vidal Xifre de Neuropsicopedagogia que els curs (2003-04) s’ha realitzat gràcies al conveni amb el Departament d'Educació.

El procediment d'intervenció que es realitzarà a l’Aula psicoeducativa és fruit de l'experiència del grup de Recerca: Processos cognitius i emocionals. Neurologia i aprenentatge, de la UdG en col·laboració de la Unitat de Neuropsicopedagogia de l'Hospital Universitari Josep Trueta i la Fundació Carme Vidal Xifre de Neuropsicopedagogia que, en el decurs dels darrers tretze anys, ha elaborat un model propi de diagnòstic-intervenció que ha anomenat model Humanista-Estratègic. Aquest model constituirà la base de la metodologia de treball psicoeducatiu del projecte.

 

Finalitat i objectius

 

La finalitat d’aquest servei és ajudar a alumnes amb problemes d’inadaptació escolar (necessitat urgent de descontextualitzar-los total i temporalment del centre i escolaritzar-los a la UEC), en el seu projecte vital a través d'una teràpia individualitzada, fent-los partíceps de les decisions que es prenguin dins l’Aula (pel que fa a les normes, al seu pla de treball, etc.) i referents a la seva vida contribuint, sempre que es pugui, a fer que visquin èxits.

Per a l’assoliment d’aquesta finalitat també creiem bàsic el diagnòstic-intervenció en l'àmbit familiar en el que està immers el noi/a, ja que en aquest també és necessari que es produeixin canvis per tal d’ajudar més a l’adolescent, a adquirir un nivell de seguretat més elevat i, en definitiva, una millora de la seva identitat i de la qualitat de les relacions amb els seus familiars i el seu entorn.

Des del Model Humanista-Estratègic entenem que l'origen dels comportaments disruptius, d’inadaptació escolar, d’agressivitat, es situen en la baixa identitat de la persona. És a dir, l'autoconcepte i l'autoestima d'aquests joves és tan negatiu, que tendeixen a interpretar la conducta de les persones del seu entorn com un perill del qual s'han de protegir. I ho fan desencadenant conductes defensives. Així doncs, aquests comportaments són el símptoma del malestar emocional que hi ha dins d'aquests adolescents, i no el problema en sí.

Per tant, quatre dels objectius que ens plantegem en el nostre projecte són:

- Permetre que l'alumne rebi una atenció psicoterapèutica individualitzada una hora setmanal per poder solucionar el seu problema emocional.

- Aconseguir que l'alumne visqui èxits, perquè pugui millorar el concepte que té d'ell mateix i, conseqüentment, una millora de la seva autoestima.

- Oferir un recurs adequat (a nivell curricular i/o professionalitzador) a les necessitats de cada noi/a

- Procurar que l'alumne decideixi l'accés al servei de forma voluntària.

És innegable, com ja hem dit anteriorment, que els nois/es amb comportament d’inadaptació escolar tenen un problema personal, però no podem entendre la persona sense el seu entorn més proper. Aquests alumnes solen establir una manera de relacionar-se amb el seu entorn que tendeix a reforçar la pròpia conducta. Això fa que, sovint, el problema no es solucioni, ans el contrari, es mantingui o s'augmenti.

Per tant, també ens plantegem com a objectius:

- Aconseguir que es trenquin les relacions que reforcen els comportaments de defensa a nivell familiar, d’iguals (companys), de centre escolar (professorat).

- Potenciar que mantingui relació amb el seu grup classe, en el cas que es consideri convenient.

La finalitat última del nostre projecte és ajudar a l'alumne i el seu context (familiar i escolar) a establir unes relacions més madures. Per tant, ens plantegem com a objectiu:

- Planificar la reincorporació de l'alumne al centre educatiu de referència o a d'altres recursos educatius, si és que es considera convenient un cop l'alumne hagi superat la seva problemàtica emocional inicial.

 

Destinataris

 

Els destinataris de la UAA són adolescents i joves que manifesten comportaments d’inadaptació escolar (conductes disruptives, comportaments agressius, baix rendiment acadèmic, absències repetitives i injustificades, ...) i que decideixen iniciar un procés d’ajuda psicopedagògica.

L’ Aula Psicoeducativa és un recurs cofinanciat amb el Departament d’Educació i està sotmès al conveni de col·laboració. A aquest servei podran assistir, simultàniament, un total de dotze alumnes que estiguin cursant l’ESO, menors de 16 anys, i que es valori des dels serveis educatius (EAP, Inspecció Educativa) la necessitat de descontextualitzar-los temporalment del centre on estan matriculats (IES de referència). Els alumnes que assisteixen a l’Aula Psicoeducativa (nom administratiu que rebrà la UEC Psicopedagògica) restaran, almenys inicialment, escolaritzats en la totalitat del seu horari lectiu a la UEC.

 

Aula Psicoeducativa -UEC psicopedagògica: procediment general

 

L’Aula Psicoeducativa recull els aspectes positius de la UEC de la Fundació del curs 2003-04 i incorpora noves propostes, dins el procés d’investigació-acció, per tal de millorar les necessitat o mancances valorades

Com ja s’ha mencionat en l’apartat anterior, els destinataris d’aquest servei podran ser un total de dotze alumnes menors de setze anys, que estiguin cursant l’Educació Secundària Obligatòria i que es valori des dels Serveis Educatius la necessitat de descontextualitzar-los temporalment del centre ordinari (IES de referència)

El procés de derivació i escolarització d’aquests alumnes es realitzarà segons el procediment de col·laboració entre la Fundació i el Departament d’Educació.

 

Projecte educatiu individualitzat

 

L'equip de professionals realitzarà un projecte educatiu individualitzat per cadascun dels alumnes escolaritzats a la UEC, en aquest s'hi veuran reflectits els objectius, les activitats,... que cada noi/a haurà d'assolir, en definitiva, hi haurà tot el pla de treball que s'anirà realitzant durant el curs.

En aquest PEI hi constaran tres apartats: un que farà referència a les necessitats relacionades amb el món emocional del noi/a, un altre relacionat amb el món cognitiu (processos cognitius, estratègies d’aprenentatge, ...) i un tercer, referent als aprenentatges (objectius, continguts i activitats curriculars).

El PEI esdevindrà una eina de planificació del treball a realitzar (a llarg, mig i curt termini) amb cada alumne/a, però alhora ha de ser flexible i dinàmic, doncs ha de permetre variacions durant el curs escolar en funció de les necessitats detectades en el procés de diagnòstic-intervenció basat en el Model Humanista-Estratègic. El PEI s’haurà d’adaptar en tot moment als canvis que es produeixin en el noi/a i al seu entorn.

Com ja s’ha dit, el PEI és una eina de planificació, per tant, ha de ser pràctic i útil, és a dir, ha de facilitar i no entorpir la planificació de l’activitat educativa. En l’apartat d’annexes es presenta una plantilla a partir de la qual es podrà confeccionar el PEI per a cada alumne/a i que, en funció dels resultats obtinguts i el procés d’investigació adoptat pel grup, es podrà anar modificant.

 

Sobre les normes de convivència

 

És imprescindible que hi hagi unes normes de convivència a dins l’Aula Psicoeducativa, ja que és una part de la formació que els alumnes han de rebre per poder integrar-se a la societat amb garanties i, sobretot, perquè els ajudarà a anar per davant de les situacions, viure menys fracassos i aconseguir un nivell de seguretat més elevat. El que serà important, entrats en aquest tema, és com s’elaboren les normes.

Si partim de l’experiència a la UEC, podem afirmar que el fet que les normes siguin elaborades per educadors i alumnes, pactant, ambdós, el que consideren que és necessari per al bon funcionament de la UEC, és a dir, marcant els límits que creguin adients tant pels alumnes com pels professors, evita o disminueix reforçar el comportament emmascaradors d’aquests alumnes (molts cops el comportament d’aquests és anar contra la norma, sense plantejar-se la necessitat ni les conseqüències que aquesta implica).

Pensem que, si una persona pot decidir què és el millor per a ella mateixa, serà congruent amb allò que decideixi. Per tant, sobre les normes de convivència dir que el pacte o la negociació esdevé el procés més educatiu (millora de la identitat) i que gairebé en totes les ocasions és possible. Cal recordar que la negociació abasta també les sancions o compensacions, de manera que aquestes són viscudes i experimentades com a no imposades.

El pacte o negociació és possible sempre entre dues persones o col·lectius i sobre una problemàtica comuna. Les normes de convivència internes de la UEC són quasi sempre negociables (horari, puntualitat, normes de convivència, etc...), però en ocasions les normes no són exclusives de la UEC, sinó que formen part d’una organització més amplia com podrien ser la comunitat de veïns on es troba la UEC, l’ajuntament, l’administració educativa, etc.. o formar part del mateixos drets i deures que tots tenim com a ciutadans i que estan establerts legislativament. En aquest casos el pacte no és possible, doncs no depèn només dels alumnes i dels educadors. L’experiència ens ha fet adonar de la importància que té el fet de fer saber que la norma no depèn de nosaltres (educands i educadors) i que, per tant, com a responsables de la UEC, tenim l’obligació de fer-ho saber a l’organització o comunitat pertinent (perquè ens demanarà comptes com a responsables) i acceptar les conseqüències que aquesta estableix.

 

Sobre la tasca eduativa a l'Aula Psicoeducativa

 

Les classes o tallers han de permetre a l’alumnat participar i, com a eix principal, experimentar, viure i sentir èxits amb les seves tasques. Les classes hauran de ser actives i amb metodologies que permetin una educació comprensiva de l’alumnat, tenint en compte les diferents necessitats.

Pel que fa a la forma d’organitzar-se a l’aula s’establiran quatre grups de treball pels que l’alumne/a assistirà en funció del procés de diagnòstic-intervenció i les seves necessitats.L’assistència a aquests grups de treball es contemplarà en el Projecte Educatiu Individualitzat i es decidirà en les sessions de coordinació. Els grups de treball seran:

-Grup d’estudi. En aquest grup es treballaran els objectius i continguts propis del curs d’ESO en el que estan escolaritzats en forma d’assignatures. Cada alumne/a realitzarà les assignatures que es considerin adients en funció de l’objectiu que es marqui (aprovar l’ESO, assolir competències bàsiques, etc...)

-Grup d’activitats lúdico-esportives. En aquest grup l’objectiu prioritari no són ni els objectius ni els continguts escolars. Es prioritzaran activitats que assegurin la presa de decisió i l’èxit personal, deixant de banda els continguts acadèmics.

-Grup mixt. En aquest grup els objectius i els continguts són acadèmics, però metodològicament s’organitzen a nivell molt pràctic i manipulatiu. El procés d’aprenentatge és purament inductiu: de l’experiència a l’aprenentatge o norma general

-Grup d’activitat de taller. L’organització d’aquest grup és fruit directa de la necessitat detectada el curs passat. En aquest grup l’objectiu és donar coneixements tècnico-professionals i prelaborals per encaminar una possible sortida professional, tenint en compte els aspectes metodològics generals de l’Aula.

 

Assistència psicopedagògica

 

Els alumnes que ho necessitin rebran assistència psicopedagògica continuada. La metodologia que s’utilitzarà és la del Model de Diagnòstic-Intervenció Humanista-Estratègic, que té com a eina bàsica per a la intervenció l’entrevista a través de tècniques de comunicació indirecta.

L’assistència psicopedagògica als alumnes i a llurs famílies és el tret diferenciador i més important del projecte d’Aula Psicoeducativa.

Per tal de realitzar aquesta tasca es requereix de professionals especialitzats en el diagnòstic-intervenció propi del Model Humanista-Estratègic i que dominin les tècniques i el procés propi de la mediació familiar, doncs els canvis en el context familiar, encara que no determinants, sí que ajuden en el procés de millora general de l’alumne/a.

Temporalment per a cada alumne/a l’assistència psicopedagògica es realitzarà aproximadament en una sessió setmanal i amb els membres de la família en el moment que es cregui necessari pel procés.

La finalitat de l’assistència psicopedagògica és ajudar a l’alumne a canviar les seves creences d’identitat, construir una personalitat en positiu i planificar el seu projecte de vida. La finalitat del mediador familiar és ajudar als membres de primer ordre familiar a no reforçar el comportament emmascarador de l’alumne com, en el cas que es cregui necessari, oferir ajuda personal.

Els professionals que duguin a terme aquestes tasques són els que hauran de conèixer millor les tècniques i els continguts del Model de Diagnòstic-Intervenció Humanista-Estratègic.

La necessitat d’aquesta assistència psicopedagògica i els resultats de la mateixa han estat valorats molt positivament pel Departament d’Educació, de manera que pel curs 2004-05 s’ha acordat un nou conveni de col·laboració en el que es reconeix, per primer cop a la Delegació territorial de Girona, una UEC Psicopedagògica i que administrativament s’anomenarà Aula Psicoeducativa.

 

Els professionals de l'Aula Psicoeducativa

 

Tots el professionals cal que tinguin uns coneixements i tècniques mínimes del Model Humanista-Estratègic.

Diferenciem segons la funció i les taques desenvolupades amb els alumnes i la resta d’agents socials i familiars cinc professionals:

1. La figura del tutor. El tutor és el responsable de l’alumne/a, conjuntament amb la directora. És qui realitza el seguiment individualitzat del jove, doncs cada noi/a tindrà en la figura del tutor el referent clar dins de la UEC, en el dia a dia. Cada alumne/a disposarà d'un espai setmanal individual ( la tutoria) amb el seu respectiu tutor, en el qual s'avaluarà la seva evolució, es recolliran les seves demandes, la seva valoració, les seves necessitats, dubtes, es plantejaran nous objectius,....

El tutor, alhora, és el responsable del procés de diagnòstic-intervenció amb l’alumne/a sota la supervisió del director i la resta de l’equip en les reunions de coordinació. Per tant, és qui marca les línies d’intervenció, tant a nivell psicoterapèutic com a nivell educatiu (continguts escolars). Les funcions del tutor són: -Primer contacte i persona de referència a la UEC per part de l’alumne/a. -Persona de referència amb els serveis educatius (EAP, IES, Inspecció,...) i/o socials (Serveis Socials, Educadors de carrer, EAIA, ...) durant tot el procés d’escolarització compartida. -Encarregat de realitzar el procés d’ajuda personal (diagnòstic-intervenció psicopedagògic). -Coencarregat, conjuntament amb el mediador familiar, de realitzar el procés d’ajuda psicoterapèutica familiar. -Encarregat de decidir i assessorar sobre els continguts a donar (acadèmics, academicopràctics i/o prelaborals). -Encarregat d’explicar, pactar i ajudar a decidir les normes de convivència i llurs conseqüències en el cas de no ser complertes.

2. La figura de l’educador-professor. L’educador és el professional encarregat d’impartir els continguts acadèmics (matèries curriculars). Depenent de les necessitats de cada alumne/a aquests continguts es donaran en petit grup o de manera individualitzada. L’educador esdevé una figura clau en el canvi d’identitat dels alumnes, doncs és qui proposa les activitats i amb qui l’alumne/a viu experiències d’èxit. Les tasques de l’educador són:

-Preparar i donar els continguts específics, prèviament pactats amb l’alumne/a i el tutor.

-Intentar no reforçar els comportaments emmascaradors i de defensa dels alumnes assistents.

-Valorar els canvis de comportament i de rendiment escolar.

-Intentar fer viure èxits i propiciar a l’alumne/a la presa de decisions.

3. La figura del mestre de taller. És l’educador-professor especialitzat que s’encarrega de planificar i impartir els continguts de caire tècnico-professionals en l’aula-taller o en un context semiprofessional (en col·laboració amb altres empreses).

4.La figura del mediador familiar. El mediador familiar és el responsable de la intervenció en el context familiar de primer ordre per tal que no es reforcin els comportaments emmascaradors i, en el cas necessari i possible, serà el responsable d’oferir i realitzar l’ajuda personal terapèutica.

5. La figura del Neuropediatra. És el metge responsable del diagnòstic neurològic a través de la revisió neurològica que es realitza a tots els alumnes. Així mateix és el responsable del seguiment i de les pautes d’intervenció fàrmaco-mèdiques que consideri oportunes.

6. La figura del coordinador. El coordinador és el responsable de coordinar l’organització i el funcionament diari dels diferents professionals. Alhora, serà el responsable de buscar solucions in situ i no previstes davant de problemàtiques diverses que puguin alterar l’organització i el funcionament de l’Aula.

7. La figura del director. El director és l’últim responsable dels alumnes i dels professionals de la UAA, d’on l’Aula Psicoeducativa n’és un dels serveis. Exerceix la funció d’organització i supervisió general.

És molt important destacar que els professionals que integrin l’Aula han de treballar interdisciplinàriament i coordinada. Aquest treball serà possible, gràcies a les sessions de coordinació que es realitzaran de forma periòdica per tal de plantejar els canvis en l’organització i funcionament que es considerin necessaris.

 

Organització del grup i dels professionals

 

La dinàmica de treball sempre serà flexible en funció dels interessos, de les motivacions i de les necessitats dels nois/es i del grup. Potser sorgiran petits grups, on en cadascun hi hagi un objectiu comú però sempre tenint en compte el PEI de cada noi/a, i on l'objectiu principal sigui el de la millora personal de cada noi/a.

L’organització i coordinació del grup es realitzarà a la reunió de coordinació que es realitzarà setmanalment fora de l’horari lectiu de la UEC. La finalitat última d’aquestes reunions és la valoració i conseqüent presa de decisions i planificació del procés psicoeducatiu. En aquesta reunió es tractaran segons prioritat els següents aspectes:

- Aspectes sobre el procés de diagnòstic-intervenció dels alumnes escolaritzats i de llur família d’interès per a tots els professionals (perquè modifica o encamina la intervenció).

- Aspectes d’interès (perquè pot ajudar a valorar i planificar les línies d’intervenció) per a tots els professionals sobre el comportament i l’actitud de l’alumne/a.

- Aspectes organitzatius i funcionals del funcionament setmanal en els grups de treball: valoració i modificació, si s’escau, del PEI respecte la participació i temporalització en els grups de treball.

- Planificació i valoració d’activitats extraordinàries com sortides o excursions conjuntes.

- Situació personal respecte les tasques desenvolupades: problemes amb els que ens hem trobat com a professionals davant dels alumnes o situacions viscudes. Alhora, els casos es portaran a la sessió clínica de la UNPP (dimarts i divendres) en la que conflueixen els tres eixos d’activitats del grup: Assistència, Recerca i Docència (Màster en Neuropsicopedagogia, practicants de pedagogia i psicopedagogia).

 

Horaris i temporalitat

 

L’alumne assistirà a l’Aula Psicoeducativa cada matí, de dilluns a divendres, de les nou del matí fins a les dues de la tarda, realitzant d’aquesta manera la jornada complerta a la UEC. Aquest fet és possible gràcies al nou conveni de col·laboració amb el Departament d’Educació, que permet l’augment del nombre d’hores d’assistència setmanals respecte el conveni anterior passant de 20 a 25 hores setmanals. En el cas que es considerés convenient compartir l’escolarització amb el grup-classe, es reduiria el nombre d’hores d’assistència a la UEC en benefici de l’IES de referència.

En funció dels convenis de col·laboració amb d’altres entitats s’ampliaria l’horari d’assistència a les tardes aconseguint d’aquesta manera augmentar el nombre total d’hores i/o el nombre d’alumnes atesos.

El temps que ha d’estar l’alumne/a a l’Aula Psicopedagògica dependrà de la seva evolució i de les seves necessitats. El criteri de retorn al sistema educatiu ordinari (IES) és considerar que s’ha arribat al punt en què s’ha ajudat prou a aquell alumne/a perquè les coses no tornin a ser igual que abans, és a dir, quan es tingui el convenciment que el grau i el nombre de comportaments emmascaradors hagin disminuït fins al punt de no resultar especialment problemàtics.

En els casos que s’arribi en aquest punt, quan l’alumne deixi l’Aula, creiem convenient valorar conjuntament amb els serveis educatius el canvi de centre escolar, sobretot en aquells casos on les expectatives i etiquetes creades abans de la intervenció dificultin l’adaptació. El fet que l’estudiant tingui l’oportunitat de començar de zero en un altre institut, on els alumnes i professors no tinguin expectatives creades sobre el seu comportament, facilitarà l’adaptació.

 

Present i futur de l'Aula Psicoeducativa

 

El conveni amb el Departament d’Educació reconeix la tasca neuropsicopedagògica desenvolupada i ens atorga un nou conveni de col·laboració en el que es reconeix la UEC de la Fundació com a Aula Psicoeducativa.

Tot i la millora del conveni considerem que encara hi ha aspectes que cal millorar i que no depenen directament de nosaltres. Un d’aquests buits legals fa referència a l’edat i al període d’escolarització pel qual es signen convenis de col·laboració per a la creació de UEC’s. Tenim el convenciment que molts d’aquest comportaments tenen el seu inici a l’etapa d’Educació Primària i en ocasions, l’espera fins a la Secundària, no fa més que agreujar la situació.

La pràctica ens ha demostrat (tres casos en els quatre darrers anys) que en casos especialment problemàtics la descontextualització temporal a l’etapa d’Educació Primària com a part del procés de diagnòstic-intervenció és especialment beneficiosa, doncs s’eradica el problema en un estat no tan avançat d’inadaptació escolar, fent que el temps d’intervenció sigui menor i el pronòstic de reincorporació o adaptació millor.

Per completar l’Aula Psicopedagògica creiem necessari un conveni que ampliï la intervenció més enllà de l’horari escolar. La majoria dels alumnes atesos són alumnes amb seguiment per part dels Serveis Socials i amb problemàtiques més o menys reconegudes en el context familiar. Des de la Fundació hem detectat la necessitat de trobar-los activitats extraescolars adients al seu procés de maduració personal, doncs moltes de les activitats que es realitzen no estan pensades ni preparades per a aquest nois i noies. Per aquest motiu, des de la Fundació s’està mirant de signar un conveni d col·laboració amb el Departament de Benestar i Família, per tal d’ampliar l’horari d’atenció i planificar activitats de caire lúdico-esportives en horari extraescolar.

 

Resum facilitat pel coordinador de la UEC psicopedagògica de la Fundació Carme Vidal Xifre de Neuropsicopedagogia "Aula Psicoeducativa " -8/09/04-