1. Situació i orientació
Si vull explicar a una amiga on és la botiga de llaminadures, li diré que és davant la porta de l’escola. En aquest cas, la porta de l’escola seria un punt de referència.
Ara bé, en alguns llocs, com al mig del mar o en un desert, no hi ha punts de referència, només podem veure l’horitzó,*el sol si és de dia, o la lluna i les estrelles si és de nit. El sol, la lluna i les estrelles eren els únics punts de referència que antigament tenien les persones.
Vocabulari
horitzó: L’última línia que veiem quan la terra o el mar sembla que toquin el cel.
ACTIVITATS
1.1. Antigament, quins punts de referència feien servir les persones per orientar-se?
1.2. Digues quin punt de referència faries servir per explicar a algú on és el teu institut o la teva escola.
1.3. Explica el camí que fas per anar des de casa teva fins a l’escola.
Utilitza alguns punts de referència.
2. Els punts cardinals
Els punts cardinals s’utilitzen per situar diferents llocs sobre la superfície de la Terra. Són quatre:
El nord (N), també es pot dir septentrió.
El sud (S), també es pot dir migdia (quan el sol està més alt).
L’est (E), també es pot dir orient o llevant (per on surt el Sol).
L’oest (O o W), occident o ponent (per on es pon el sol).
Per saber on són els quatre punts cardinals durant el dia és molt fàcil: si poses els braços en creu de manera queel braç dret assenyali l’est, per on surt el sol, l’oest serà a la teva esquerra; el nord, al davant; i el sud, al darrere.
De nit és més difícil orientar-se, perquè les estrelles no es veuen sempre al mateix lloc.
L’única que sempre veiem al nord és l’estel Polar.
Des del s. XII, s’utilitza la brúixola com a instrument d’orientació.
Una brúixola és com un rellotge en què el cercle està dividit en 360º i hi ha marcats els quatre punts cardinals.
Una agulla ens indica sempre on és el nord.
ACTIVITATS
1.4. Quins són els punts cardinals?
1.5. Què és una brúixola? Què ens indica?
1.6. Fes parelles amb els conceptes següents: Migdia, septentrió, orient o llevant, occident o ponent,nord, sud, est i oest.
1.7. Per què l’est s’anomena també llevant? Per què l’oest s’anomena també ponent?
3. Les coordenades geogràfiques: hemisferis, meridians i paral·lels.
Per saber on és un lloc qualsevol de la Terra utilitzem les coordenades geogràfiques.
Es tracta d’una xarxa com la del joc de guerra de vaixells, però en lloc d’utilitzar lletres i xifres fa servir els graus dels paral·lels i meridians.
Els paral·lels són unes línies imaginàries que recorren la Terra paral·lelament (sempre a la mateixa distància) a l’equador.
L’equador és la línia horitzontal que divideix la Terra en dues meitats iguals: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud.
Els tròpics de Càncer i Capricorn són dos paral·lels situats a 23º 27’ de l’equador.
El tròpic de Càncer a l’hemisferi nord, i el de Capricorn a l’hemisferi sud.
Els meridians són unes línies imaginàries que van de nord a sud i passen pels pols.
Tots els meridians són iguals; com a referència es fa servir el meridià 0 o meridià de Greenwich.
Quan parlem dels meridians hem d’aclarir si són a l’est o a l’oest del meridià de Greenwich.
Si tracem sobre un mapa els meridians i els paral·lels, ens queda dibuixada la xarxa de les coordenades geogràfiques.
ACTIVITATS
1.8. Completa amb les paraules paral·lels, meridians, meridià de Greenwich i hemisferi el text següent:
Els ................. són unes línies imaginàries que van de nord a sud i passen pels pols.
Tots els meridians són iguals; com a referència es fa servir el .................................................
Els ..................... són unes línies imaginàries que recorren la Terra paral·lelament a l’equador.
L’equador és la línia horitzontal que divideix la Terra en dues meitats o .....................
1.9. Mira un planisferi (mapa del món) i digues si les afirmacions següents són certes o falses:
Europa és a l’hemisferi nord.
Tot el territori d’Àfrica és a l’hemisferi sud.
Àsia és a l’hemisferi sud.
Austràlia és a l’hemisferi sud.
Amèrica és a l’oest del meridià de Greenwich.
Àsia és a l’est del meridià de Greenwich.
Austràlia és a l’oest del meridià de Greenwich.
Tot el territori d’Europa és a l’est del meridià 0.
4. Latitud i longitud
La latitud és la distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador.
Aquesta distància es mesura en graus. Sempre cal dir si és latitud nord o latitud sud,
segons que el punt indicat sigui al nord o al sud de l’equador.
La longitud és la distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià de Greenwich.
Aquesta distància es mesura en graus. Sempre cal dir si és longitud est o longitud oest segons que el punt indicat sigui a l’est o l’oest del meridià 0.
ACTIVITATS
1.10. Mirant un globus terraqüi o un planisferi completa la frase amb les paraules nord o sud i est o oest.
Les illes Canàries estan situades en una latitud............... i una longitud ...................
1.11. Fes el mateix amb les illes Balears.
5. La representació de la Terra: els mapes
Els mapes representen un tros o tota la Terra vista des de dalt, com si l’observéssim des d’un avió.
Diem que és un plànol quan el que es representa és una ciutat amb els carrers i les places.
Els mapes són sempre molt més petits que el tros de terra que representen.
Per saber la mida real hem de consultar l’escala.
En els mapes, l’escala la trobem representada de dues maneres. L’escala gràfica: es tracta d’ una ratlla que indica quants quilòmetres de la realitat representa la ratlla.
L’escala numèrica: es tracta d’una fracció; per exemple, si la fracció és 1:10.000, vol dir que un centímetre del mapa equival a 10.000 centímetres de la realitat.
ACTIVITATS
1.12. Observa els mapes A i B i contesta:
-A quin mapa hi ha representat un tros de territori més gran?
-A quin dels dos mapes hi ha més noms de pobles i més detalls?
- Quina és l’escala numèrica del mapa A?
- Quina és l’escala numèrica del mapa B?
- Quants km representa l’escala gràfica del mapa A?
- Quants km representa l’escala gràfica del mapa B?
1.13. En quin mapa es poden representar més detalls, en un d'escala 1:30.000 o en un d'escala 1:50.000? Per què?
1.14. Què és un plànol?
6. La lectura dels mapes
6.1. L’orientació i la llegenda d’un mapa
Per utilitzar un mapa correctament hem de tenir en compte l’orientació.
És a dir, que el nord del mapa coincideixi amb el nord real. Gairebé en tots els mapes moderns el nord coincideix amb la part superior del full.
Els mapes ens poden donar molta informació, però per poder-la aprofitar cal que primer entenguem els símbols que hi ha.
La llegenda és un requadre on s’explica què volen dir els diferents símbols o dibuixos que trobarem en el mapa.
6.2. Tipus de mapes
De mapes n’hi ha de moltes classes:
mapes físics: s’hi representen els rius, les muntanyes, els llacs...
mapes polítics: s’hi representen les fronteres, els països, les ciutats...
planisferi o mapamundi: s’hi representa tota la Terra.
mapes temàtics: s’hi representen aspectes concrets, com ara carreteres, punts turístics, activitats econòmiques, llengües, religions, etc.
mapes topogràfics: s’hi representa una petita part de la superfície de la Terra.
Són mapes molt detallats, mostren els camins, les fonts, les cases i també característiques d’un terreny, com ara si és costerut o pla.Són mapes molt utilitzats pels excursionistes.
ACTIVITATS
1.15. Observa els dos mapes de la pàgina 17 del llibre i respon:
-Quin dels dos mapes és físic i quin és polític?
1.16. En els mapes físics, què signifiquen els colors? (Ho podràs descobrir si mires en un atles la llegenda d’un mapa físic.)
1.17. Quin espai representa un planisferi? I un mapa topogràfic?
1.18. Quina diferència hi ha entre un mapa físic i un mapa polític?
1.19. Relaciona quin tipus de mapa faries servir per a cada activitat.
Mapa topogràfic Per fer un viatge a França
Mapa físic Per anar d’excursió als Pirineus
Mapa de carreteres Per saber quants rius hi ha a Catalunya
Dossier: “Quina hora és? Els fusos horaris”
Tal com ja saps, la Terra és una esfera que gira sobre ella mateixa, per tant, no sempre és la mateixa hora a tot arreu. Quan nosaltres ens llevem, els habitants de l’Índia ja fa estona que s’han llevat, i, en canvi, els dels Estat Units encara dormen.
Per organitzar el sistema horari a tot el món, s’ha dividit la Terra en 24 parts, que són les hores que la Terra triga a fer una volta completa. Cada una de les parts en què dividim la Terra correspon a 15º de longitud, s’anomena fus horari i equival a una hora.